Clam contundent de Mataró en defensa de la sanitat pública

Un clam contundent. Una manifestació històrica, amb tot el que suposa aquest adjectiu que s’ha anat esllanegant els darrers anys. La convocatòria en defensa de la sanitat pública d’aquest dissabte 13 d’abril a Mataró ha estat un èxit. Es volia omplir la Riera i realment la desfilada de persones, amb el blanc de les samarretes, cartells i pancartes de protagonista, feia goig. Cop sobre la taula de l’activisme per la sanitat pública en una ciutat on els seus habitants se senten singularment desamparats per la insuficiència de recursos, instal·lacions i equipaments.

L’organització de la manifestació ha donat per bona la xifra de 1.000 assistents a la mateixa que els cossos policials han corroborat. També amb això som peculiars a la ciutat dels capgrossos ja que se sol arrodonir a l’alça. Amb la Riera tan plena en dissabte a la tarda, certament, hi ha hagut moments que la marea semblava encara més imponent. En aquesta crònica direm que més de 1.000 persones, com si les coses anessin a pes.

La Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública, catalitzadora del procés que ha desembocat en aquesta manifestació i que ja ha anunciat que segueix en peu de guerra fins a assolir els objectius que es reclamen, pot estar ben contenta. La de les manifestacions no és una lliga ni una classificació, però recòrrer a la comparació resulta útil. Si es descarten les grans mobilitzacions del procés i les convocatòries diguem-li traumàtiques després de fets funestos -que juguen a banda- la d’aquest dissabte és una de les manifestacions més concorregudes en temps, força temps, en anys i tot. 

Les reivindicacions més aplaudides

La protesta ha estat reeixida i el clam ha resultat inequívocament contundent. Parant l’orella al manifest, llegit per la infermera del CAP Mataró Centre Míriam Molina, s’ha anat aplaudint a les diferents demandes. Si altre cop hem de classificar i valorar segons el suport a la reclamació, tots i cadascun dels punts més locals (ampliacions i nous CAPs, recursos pel CUAP, el nou hospital sociosanitari) han estat els més aclamats. I en general en tot el referent a l’atenció primària. La de base, la de tothom, la tantes vegades desnerida envers la necessitat. La trinxera del dret a la sanitat pública.

Activistes amb batalles i batalletes a sobre, famílies, personal sanitari, sindicats, polítics (de quasi tot l’espectre local, amb ple de mobilització d’esquerres i fins i tot la regidora del Partit Popular), ciutadania… hi ha hagut una mica de tot a la vinya d’una protesta que no acaba ni culmina res. Toca seguir amb la mobilització i se segueix en peu de lluita per la sanitat pública digna, de qualitat, per a tothom.

Les principals reivindicacions esmentades

• Construcció ja del nou CAP de Cirera-Molins i de l’Hospital de Cures Intermèdies i l’ampliació del CAP de Rocafonda, amb tots els seus recursos per a una assistència de qualitat.
• Invertir realment i en allò que és atenció primària el 25% del pressupost global de Salut i fer-ho en les àrees més precaritzades 
• Recursos suficients per a salut mental, millorant la qualitat de l’atenció a tota la comarca. 
• Presència de la pediatria a cadascun dels CAP. 
• Millora de l’assistència geriàtrica
• Personal i recursos adequats al CUAP de Mataró
• Reobertura dels consultoris locals tancats durant la pandèmia i dels serveis assistencials eliminats
• Nou Pla Funcional de l’Hospital de Mataró, adequat a les necessitats actuals de la població i procedir a l’ampliació de personal
• Dignificar les condicions laborals a totes i cadascunes de les categories professionals.
• Revertir les privatitzacions i augmentar la transparència en el sistema de salut,
• Creació d’organismes de participació ciutadana a tot el sistema sanitari públic.