“Els trastorns alimentaris, intents de suïcidi i depressions s’han disparat entre els adolescents"

Les conseqüències de la pandèmia en el conjunt de la població, a tots els nivells, estan sent brutals, i segurament caldrà temps i perspectiva per poder calcular els danys que està causant. Entre els col·lectius afectats hi ha la població jove, que ha patit especialmen​t el confinament domiciliari i les mesures més restrictives aplicades sobretot durant la primera onada de la pandèmia (curs escolar 100% online, prohibició de les reunions i trobades, opcions d’oci i esport gairebé nul·les...). Si bé el virus en sí els ha afectat menys a nivell de salut física que a la població d’edat més avançada, el preu a pagar per als adolescents i joves ha estat en salut mental. L’augment de casos de trastorns alimentaris, intents de suïcidi, depressions i quadres d'ansietat en el darrer any és un fet.

Des del centre Ita, especialistes en el tractament de la salut mental dels adolescents, són un referent en aquest àmbit al territori amb els seus dos equipaments situats a Argentona. Parlem amb Javier Feliz, Director del centre de Trastorns de Conducta (TC) i Mónica Muñoz, Directora del centre de Trastorns de Conducta Alimentària, que expliquen com se’ls han multiplicat els ingressos i les peticions d’ajut per problemes alimentaris, ansietat, estrès i altres problemàtiques greus

Quins són els trastorns i patologies més comunes que heu detectat en aquest darrer any?

(Javier Feliz, Director del TC Ita Argentona) En aquest últim any hem tingut moltes visites diagnòstiques relacionades amb l’abús de tecnologia, els problemes alimentaris, i temes relatius a ansietat i estrès relacionats amb el propi confinament.

 "Estem atenent més intents de suïcidi i trastorns depressius i d’ansietat"

(Mónica Muñoz, Directora del centre de TCA Ita Argentona). Vam començar a notar un augment progressius de peticions al segon semestre de 2020 i especialment a partir de desembre i gener d’aquest any la demanda s’ha disparat. En el centre de Passeig de la República d’Argentona el que més hem notat és que pràcticament s’han triplicat els ingressos per trastorns alimentaris. Hem hagut d’ampliar places per poder atendre aquesta onada de casos. També estem atenent en els darrers mesos més intents de suïcidi i en general trastorns depressius i d’ansietat.

Quines patologies s'han disparat durant la pandèmia, que no eren tan comunes abans de la Covid? I quines ja ho eren però s'han agreujat i han augmentat els casos?

En el darrer any s’han triplicat els ingressos per trastorns alimentaris

J. F.  Abans de la COVID no vèiem tant el tema relatiu a les addiccions comportamentals, i els propis efectes de l'aïllament, pensem que en l'adolescència allò "natural" és un ambient d'oci i separació de el grup primari familiar i ara hem hagut de quedar-nos aïllats amb la pròpia família, sense tenir en compte aquest espai social, i de relacions que podem tenir amb el grup d'iguals. És cert que hi ha hagut trastorns relacionats amb l'alimentació, estrès, i estats d'ànim que han anat canviat o manifestant-se de una altra manera.

M. M.  Ens els darrers anys havíem notat un descens de casos greus de trastorns alimentaris, segurament perquè es detectaven abans i es podien tractar de forma ambulatòria. Però la pandèmia ha disparat la incidència dels trastorns alimentaris en general, i en concret, de formes més restrictives. I a més a més evolucionen molt ràpid cap a formes greus. Venen a consulta adolescents que han iniciat el trastorn en els darrers mesos, però que s’ha agreujat molt ràpidament i ens obliga d’entrada a opcions terapèutiques intensives com pot ser un hospital de dia, o directament un ingrés 24 hores.

Quina és la tipologia i perfil de pacient majoritari que heu tingut durant la pandèmia? Com ha canviat aquest perfil en comparació a abans de la Covid? 

J. F. Durant la pandèmia hem vist quadres relacionats amb Trastorns Alimentaris i Trastorns de Conducta; addiccions comportamentals i problemes relacionals vinculats a la situació actual viscuda. Abans de la COVID hi havia més prevenció, presencialitat i temes relatius al seguiment de casos a Hospital de Dia, però tots ells han augmentat o empitjorat per la manca de seguiments i protocols durant la pandèmia.

M. M. Com deia abans, estem veient més casos d’anorèxia restrictiva clàssica. En els darrers anys aquest tipus de trastorns es veien poc, però la situació d’incertesa i por en que hem estat vivint durant la pandèmia segurament ha tingut molt a veure en que aquest tipus d’anorèxia, centrada en el control, s’hagi disparat.

En el cas dels adolescents i joves, creieu que és un col·lectiu que no s'ha tingut prou en compte per intentar donar-li sortida davant les restriccions patides (confinament, educació a casa, sense oci nocturn ni possibilitat de reunir-se amb els amics, etc)

J. F. És un col·lectiu que ha quedat perjudicat i estigmatitzat, on moltes vegades se'ls ha fet culpables d'una situació que alguns d’ells potser no entenen a nivell de risc o bé, per l'estadi evolutiu en què es troben, en alguns casos no són capaços de respectar o assimilar.

"No s'ha tingut prou en compte les necessitats dels adolescents durant la pandèmia"

M. M. Creiem que és un col·lectiu que no s'ha tingut prou en compte per intentar donar-li sortida davant totes aquestes restriccions. Les mesures que s’han pres per controlar la pandèmia han afectat directament a les necessitats d’adolescents i joves. En una etapa en la que haurien d’estar “explorant” el mon, les relacions, planificant el seu projecte de vida futur, han hagut de fer pràcticament el contrari. El futur és especialment incert per aquesta generació en la que s’ajunta la pandèmia amb el canvi climàtic.

Com creieu que la pandèmia, i totes les restriccions vinculades, afectaran la salut mental de la població més a llarg termini? Ja hem vist els seus efectes, o creieu que es faran encara més visibles en els propers mesos i anys? 

J. F. És clar que la pandèmia ens ha posat contra les cordes a tots i ha fet un exercici de el qual no érem conscients, com és el tema de posar la importància en la salut mental. A llarg termini és difícil predir com evolucionarà, però sí que hem de tenir els recursos, i demanar l'ajuda necessària per poder gestionar, prevenir i tractar les patologies actuals

M. M. De moment estem veient algunes de les conseqüències, però estic convençuda que moltes estan per venir: dols patològics per la pèrdua d’éssers estimats que van morir sols; trastorns per estrès postraumàtic de sanitaris, d’infectats per Covid que han hagut de passar per la UCI sense saber si tornarien a “despertar”, trastorns depressius, d’ansietat, hipocondríacs, i un llarg etcètera.

Fins a quin punt hi ha més gent que ha perdut la por a demanar ajuda per a tractar problemes mentals? Segueix sent un tabú, o cada cop menys? 

"S'està normalitzant el fet de demanar ajuda i de tenir una bona salut mental"

J. F. Cada vegada més es normalitza el fet de demanar ajuda i de tenir una bona salut mental en relació a com enfoquem la nostra vida i pensaments. Per això, és un tema de el qual la societat cada vegada s'informa, i demanda més atenció sobre la base de sentir-se còmoda i segura pel que fa a la pròpia cura mental.

M. M. Sense salut mental no hi ha qualitat de vida, i la societat cada cop està més preparada per parlar-ne obertament i demanar i buscar solucions.