“En un Nadal així, 'abracem-nos' en lloc de distanciar-nos”

Amb només 26 anys, la Teresa Pretel és psicòloga general sanitària, psicoterapeuta especialitzada en grups, està fent el doctorat basat en el treball en famílies que tenen fills o filles amb autisme, col•labora amb l’Hospital de Mataró i treballa al centre de psicologia IPSIDE, també de la capital del Maresme. Hi parlem. 

Des del punt de vista psicològic i emocional, en quina situació arribem a Nadal?

“Hem de trobar un punt en comú, un equilibri perquè tothom se senti còmode” 

És un moment complicat perquè percebo molta ambivalència. Hi ha un entramat d’emocions enfrontades les unes amb les altres. D’una banda hi ha la il•lusió, les ganes de retrobar-se, de recuperar el Nadal perdut de l’any passat i de l’altra la por, la suspensió, el neguit, l’intentar controlar una situació que s’ha tornat a descontrolar. Aquesta ambivalència genera malestar o incomoditat perquè no pots fer tot el que voldries, perquè pateixes, perquè valores els perills d’una o altra cosa. Aquesta dualitat és individual però també relacional, es dona en grups de família, en grups d’amics. Hi ha qui opta per trobar-se i qui encara es tanca més. Cal buscar un equilibri però no és fàcil de trobar i no generar conflicte o incomoditats.

Una altra onada de Covid, altre cop restriccions, renúncies, limitacions. Cada cop és més difícil de gestionar?

Sí, sense cap mena de dubte. Aquest moment i aquesta onada, per exemple, és diferent a farà un any. Ha passat molt de temps i tots hem pensat i reflexionat sobre tot el que està passant quan abans tot ens venia de nou. Ara cadascú s’ha creat un discurs, unes narratives sobre com està la situació, com la interpreta i cap a on es projecta. Ara tot és més radical, les emocions son més intenses. Fa un any tots teníem assumit com aniria però per aquest ens havíem fer la il•lusió que seria diferent. 

Quina importància creus que té el ritual i el significat al voltant de Nadal?

Són dates importants en molts sentits, personals i col•lectius, també familiars. Per exemple molta gent es retroba pensant en els avis, la gent gran. Els avis i les àvies poden ser la part més vulnerable de la família però no és l’únic element a tenir en compte. També els preocupa el què diran, quin discurs social generarem si fem una cosa o en fem una altra, segons els grups d’edat i el cicle vital veurem afectacions diferents, una manera de viure’l segons si s’està en la joventut, la maduresa o la vellesa. Nadal és tradicionalment un punt de trobada i el repte és trobar un punt comú en el que tots ens sentim còmodes. I no és fàcil. 

La gent gran, els avis i les àvies, ja són els que van quedar més sols els primers temps de pandèmia. Els pot afectar més no fer Nadal?

Potser sí. Tot i que jo sóc partidària d’agafar tot el relacionat amb la salut mental amb una perspectiva més global, amb una mirada externa com si ens miréssim una pel•lícula com a espectadors, més que no pas segmentant-ho per grups i per edats. Al llarg de la vida i també els darrers temps hi ha diferents moments crítics, diferents aspectes i factors que cal que mirem perquè la salut mental no empitjori. Hem d’intentar protegir determinades situacions i l’aïllament de la gent gran és una de clara. Aïllar-se afecta a nivell relacional i cognitiu però no només a les persones grans. També uns pares que només estan amb la seva criatura o un jove el pot patir. Per això és important estar atents als moments de les persones amb qui convivim o compartim, perquè no es generin crisis personals.

Pensar en el futur pot ser angoixat, per si tot això no s’acaba mai.

 “No siguem depressius ni ansiosos, visquem el present, el que tenim”

Recomano consciència plena en el present. La tendència depressiva és viure mirant el passat i l’ansiosa és només estar pendent del futur: què passarà o què serà. Amb l’una i amb l’altre ens perdem el que realment tenim. Entenc que fa falta anticipació en aspectes socials i polítics però en el que és la vivència més personal focalitzem-nos en el present, que és el que tenim, el que podem gaudir. Al cap i a la fi aquestes onades són cicles, n’hi haurà més o menys però s’han d'estimar amb sensibilitat humana. 

La vacunació és molt majoritària però tothom coneix algú que n’és refractari i això també pot generar tensions o rituals que es trenquen.

Amb la vacunació contra la Covid ens han donat tota la responsabilitat per enfrontar-nos a un repte que és individual però també relacional. És matèria sensible perquè genera controvèrsies i posa en entredit a la persona i les seves relacions. Hi ha gent que deixa de sintonitzar perquè no està d’acord, com també hem vist en àmbits més polítics. Jo animo a demanar ajuda, a contextualitzar sempre. Estem en una situació davant la qual mai ens havíem trobat, cada reflexió és fruit de moltes coses i el millor seria poder-nos entendre i abraçar reconeguent les diferències i evitant que els desacords refredin les relacions. El Covid el que ha fet és, precisament, aïllar-nos. Necessitem la retrobada.

Quins tres consells donaries per gaudir d’aquest Nadal, malgrat tot?

Recapitulo una mica però seria en primer lloc que gaudim de l’ara, del que és real en lloc de prendre temps i esforços en passat o futur. En segon lloc, que siguem sensibles a totes les opinions, expressions i maneres de viure les situacions. Abracem-nos (en sentit metafòric, s'entén) en lloc de distanciar-nos. I en tercer i crec que pot ajudar: trenquem el monotema. Anem més enllà de la Covid. No li donem aquest Nadal el protagonisme de totes les converses. Parlem dels regals, de la il•lusió, de com ens va la vida, interessem-nos pels altres però mirem de no caure en la teranyina del coronavirus, que ja massa que ens té enganxat. A taula, fem-lo callar.