Què és l’ansietat i com es pot tractar

L’ansietat, tant si es manifesta de forma sobtada com de forma més lleu, és una de les sensacions més empipadores de patir. En un any com aquest, condicionat pels efectes de la pandèmia i la incertesa social compartida, pot afectar a més gent que en altres tornades a la normalitat similars, més enllà de l’habitual referència a l’estrès post-vacacional. 

L’ansietat és una emoció natural, no patològica de per si, per la qual cosa el més important és reconèixer-la com a tal i saber-la gestionar. Davant de l’aparició de símptomes propis de l’ansietat, és important que la persona sàpiga gestionar aquesta emoció per tal que no se senti desbordada per ella ni s’alteri excessivament la seva vida quotidiana o la percepció de l’entorn.

Quan l’ansietat desborda la persona que la pateix, afecta l’autonomia de la persona o altera la realització de les activitats de la vida diària, és necessari l’inici d’un tractament específic per controlar-la. En aquests casos, el tractament combina medicaments i teràpia psicològica. 

Medicaments, sempre sota supervisió

Els medicaments més utilitzats són els ansiolítics, que redueixen ràpidament els símptomes del trastorn. Únicament s’han de prendre sota prescripció mèdica i només durant un màxim d’entre 8 i 12 setmanes. Per evitar riscos, en cap cas s’han de deixar de prendre voluntàriament i de forma brusca, sinó quan ho indiqui el metge i amb una reducció gradual de la dosi. Progressivament s’han d’anar substituint per tècniques d’autocontrol. 

La teràpia cognitivoconductual és la tècnica de suport psicològic més eficaç per als trastorns d’ansietat. Inclou tres tipus d’intervencions: 

• Tècniques cognitives. Ajuden a identificar i neutralitzar els pensaments erronis en la interpretació de la realitat causants de la reacció d’ansietat. 
• Tècniques de relaxació. Contribueixen a disminuir la tensió muscular, millorar la respiració i reduir l’estrès. 
• Tècniques centrades en la conducta. Treballen l’exposició als estímuls o les situacions que provoquen l’ansietat i ensenyen habilitats personals i socials per fer-hi front. 

El tractament acostuma a durar uns mesos, en funció del tipus de trastorn, la gravetat o la col·laboració del pacient.