Més crítiques al tancament de l’Antic Hospital de Mataró com a centre sociosanitari, una de les notícies del que portem d’any. Si quan la Generalitat, l’Ajuntament i el Consorci Sanitari del Maresme es van posar d’acord en tancar l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena es pensaven que amb l’entesa a tres bandes es tancaria la carpeta sense soroll, el tir els ha sortit per la culata. Hi ha indignació entre usuaris i treballadors actuals i ara s’hi afegeixen els facultatius jubilats del Consorci.
Aquests, en un comunicat, exigeixen que la capital del Maresme no es quedi tres anys sense sociosanitari i que s’abordi l’adequació a mínims de l’Antic Hospital perquè aquest pugui seguir operatiu en espera del nou Hospital d’Atenció Intermèdia.”L’argument que s’invoca per al tancament de l’hospital com a sociosanitari, independent dels seus problemes estructurals, és la dificultat per implantar el pla d’evacuació. Fa quasi 15 anys que aquesta situació és coneguda. Fins ara no s’ha fet res”, asseguren per acabar criticant que “l’única alternativa que es dona ara és traslladar una part dels pacients a 35 km i agreujar els problemes que ja té l’hospital?”
L’associació de facultatius jubilats no concep com a vàlida ni realista la triple opció alternativa proposada i manifesten “el nostre més absolut desacord i la nostra desconfiança en les promeses d’una possible construcció del nou equipament anunciat. La història ens ho avala”.
Què plantegen, com a solucions?
- Adequar l’actual edifici amb les mesures necessàries per garantir la seguretats de pacients, familiars i treballadors.
- Marcar, en temps i forma administrativa, el projecte constructiu i funcional del nou equipament.
- Amb el Parlament dissolt per l’imminent període electoral, reclamem el procediment administratiu que correspongui, per via urgent, signat per la seva Diputació Permanent que garanteixi el funcionament de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena fins a l’obertura del nou equipament.
Contra les solucions “incoherents”
L’associació d’antics professionals de la casa no dubta de considerar “absolutament incoherents des de la perspectiva medicosanitària i des del perfil dels ciutadans als quals va dirigida aquesta atenció” les solucions acordades i presentades com alternativa al tancament. Són arguments que en molts casos concorden amb els expressats pels treballadors.
Argumenten, per exemple que el servei d’hospitalització a domicili no té “res a veure amb les necessitats d’atenció a l’entorn de la salut i el suport a les activitats de la vida diària de la majoria de pacients” del sociosanitari, que “traslladar els pacients actuals i tots els que ho precisin en el futur a l’hospital sociosanitari de l’Esperança de Barcelona i a un altre centre per concretar, amb tot el desgavell que suposa per als pacients i les seves famílies” i que “utilitzar una part de l’Hospital de Mataró per a tractar una altra part d’aquests pacients quan actualment l’hospital està sobresaturat, amb una manca de llits, d’inversions en infraestructura i per descomptat amb unes ràtios de personal per sota dels estàndards”.
Una carpeta històrica, d’un quart de segle i tot
El comunicat de l’Associació de Facultatius jubilats del Consorci Sanitari del Maresme té la virtut de la veterania i de veure les coses en perspectiva i recorden que l’Hospital de Sant Jaume ja havia de ser una solució ‘provisional’ al sociosanitari fa 25 anys. També fan memòria que fa 15 anys que s’esbossa, s’anuncia i es promet el nou edifici sense que se n’hagin produït avenços. “És inqüestionable la necessitat d’un centre sociosanitari públic. Però en vint anys han passat quatre gerents, sis consellers i les respectives direccions generals de Salut i de Benestar social, que han estat incapaços —o no han volgut— afrontar la problemàtica sanitària de tot tipus i especialment la que afecta a les infraestructures i a l’atenció sociosanitària, que per dret i per justícia històrica es mereix la ciutadania de Mataró”, assegura el comunicat que recorda que “durant els darrers anys s’ha considerat que l’ús de l’HSJSM estava caducat i calia trobar solucions. Hi ha hagut prou anys per trobar-les. Seria inadmissible que Mataró fos l’única capital de comarca de Catalunya sense un sociosanitari públic”.
Comentaris (12)