Capgròs
La depressió major és una de les principals causes de discapacitat a nivell mundial i continua augmentant. Malgrat l'ús extensiu d'antidepressius convencionals, aproximadament un terç dels pacients no responen a aquests tractaments, la qual cosa es coneix com a depressió resistent. En aquest context, els fàrmacs psicodèlics emergeixen com una opció prometedora per a aquestes persones.
Un exemple d'aquestes substàncies és la droga coneguda com a "bufo" o "sapo", produïda de forma natural per un tipus de gripau amb el nom científic "Incilius alvarius". A més, la psilocibina, una altra droga al·lucinògena present en bolets del gènere Psilocibe, comparteix propietats similars amb l'LSD. Tot i que aquestes substàncies han estat estigmatitzades pel seu ús recreatiu, actualment s'estan investigant per les seves potencials aplicacions terapèutiques.
Investigadors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu estan duent a terme tres assajos clínics per avaluar l'eficàcia de la psilocibina i altres psicodèlics en el tractament de la depressió més resistent als tractaments habituals. Segons el doctor Juan París, psiquiatre del centre, aquestes substàncies s'utilitzen en dosis controlades i en un ambient terapèutic segur, amb professionals formats específicament per a aquesta tasca.
El procés terapèutic amb fàrmacs psicodèlics implica una preparació prèvia del pacient, ja que les experiències induïdes poden ser molt intenses. "Pot aparèixer una alteració de la percepció del temps i l'espai, així com experiències místiques i dissociatives", explica Rosa Dueñas Herrero, psiquiatra investigadora del Grup de Fàrmacs Psicodèlics del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. També es poden produir alteracions en l'estat d'ànim, que formen part del procés de tractament.
El tractament amb aquests fàrmacs consisteix en una o dues sessions, amb l'objectiu de trencar estructures mentals rígides i creences molt arrelades, característiques de la depressió. "Ajuden la persona a enfrontar-se a aspectes que, per la malaltia, han estat evitant durant molt de temps", afirma el doctor París. Aquestes sessions es complementen amb psicoteràpia posterior, que ajuda el pacient a entendre i integrar les experiències viscudes, permetent abordar temes amb una gran càrrega emocional.
A més, els psicodèlics milloren la neuroplasticitat, facilitant noves connexions entre les xarxes neuronals. Això ajuda a flexibilitzar patrons de comportament molt rígids, cosa que contribueix a la millora dels símptomes depressius.
Una investigació prohibida fa dècades
La investigació amb psicodèlics va ser interrompuda durant dècades a causa de la prohibició del seu ús recreatiu, però ha experimentat un ressorgiment en els últims anys. Tot i les reticències inicials, especialment en l'àmbit sanitari, els resultats positius estan començant a canviar la percepció d'aquestes substàncies. Juan París reconeix les dificultats inicials, però subratlla que "els pacients amb depressió resistent, que han passat per múltiples tractaments sense èxit, es mostren molt agraïts de poder accedir a aquestes noves opcions".
Segons els investigadors, el risc d'addicció dels fàrmacs psicodèlics és mínim quan s'utilitzen en entorns mèdics controlats. A més, ja existeix un precedent amb l'esketamina, un derivat de la ketamina, que està sent utilitzat per a la depressió resistent. Amb aquests avanços, s'espera que l'aprovació de psicodèlics per al tractament de la depressió resistent arribi aviat, oferint una nova esperança a molts pacients.
Comentaris