Indispensables (i cada cop més)

És poc visible, poc notori, no se’n parla massa. Molta gent que, per casuística social i familiar, no n’ha requerit pot ser que fins i tot ignori la seva existència. Treballen dins de les cases, amunt de les escales, endins dels pisos o passejant. Ajuden. Ajuden molt. I els seus usuaris els tenen en un altar. Són indispensables, en el sentit més literal de la paraula. Són els professionals del Servei d’Assistència Domiciliària. I aquest cop ens hem posat al seu costat per mirar de retratar la tasca fonamental que fan.

Sota el paraigües de l’acrònim SAD hi ha molts serveis, diverses administracions, entitats del tercer sector. Una xarxa. Són la malla que sustenta l’autonomia de moltes persones que, per si soles, no podrien fer vida a casa. L’assistència a domicili parteix de la idea de procurar que no s’hagi de marxar de casa quan tens algun grau de dependència. Que la solitud no sigui una condemna i la manca de recursos o capacitat a nivell de família, tampoc. L’assistència a domicili és l’ajuda periòdica i assignada perquè cap persona se senti de menys. I cada dia que un professional entra per la porta d’un pis per ajudar la persona que hi ha a dins i ho necessita, l’estat del benestar adquireix sentit amb noms i cognoms.

El SAD de Mataró té fins a 75 treballadors per arribar a 450 persones

L’assistència a domicili no sol ser subjecte de titulars. No en parlem pas gaire. Vivint entre mars sovint informativa i socialment maltractats com és el món dels serveis socials (i els seus estigmes) i la cosa sovint massa etèria de ‘les cures’, resulta que si agafem el cas de Mataró hi tenim una política que pesa molt. Cada cop més pressupost municipal (18,4 milions el darrer any) i cada cop més professionals perquè òbviament cada cop som tots més vells i per tant més gent està sola o dependent. No és tan sols qüestió d’edat, ni molts menys. Diversitats funcionals, solitud, trastorns o situació econòmica o familiar poden suposar també que s’activin els protocols.

La societat del ‘que ningú quedi enrere’ sap de la importància de l’atenció domiciliària. I per qui tot ho monetitzi, una dada: el del SAD és el segon contracte més alt dels que té l’Ajuntament de Mataró, sols superat pel de la brossa. La ciutat gasta més en assistència a domicili dels mataronins que en Mataró Bus.

La part pràctica de la ‘teoria de les cures’

Mataró estrenarà aquest 2024 el CareCtyLab, que és (escrit amb anglès perquè deu ser més ‘xupiguai’) la punta de llança del projecte que s’ha anomenat ‘Ciutat cuidadora’. La teoria de les cures i el seu equipament de referència (el seu TecnoCampus, vaja) encaren la recta final però són molt més fàcils d’entendre amb el marc de comprovar la dimensió i la necessitat dels serveis que es presten a domicili.

La regidora Laura Seijo subratlla la transcendència social i personal dels serveis que ofereix el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) a Mataró. “La ciutadania no n’és conscient fins que no ho necessita. Són serveis que poses en valor quan precisament et toquen a tu o al teu entorn”, afirma Seijo, destacant la vital importància d’aquests serveis per a persones grans, dependents, amb trastorns mentals, discapacitat o en situació de vulnerabilitat. La regidora remarca que el SAD és essencial per mantenir l’autonomia de les persones beneficiàries, un concepte fonamental en el debat sobre la “desinstitucionalització” i la necessitat de reduir la dependència de les residències. “És un servei indispensable i per això hi invertim tant”, afegeix Seijo.

En la seva visió de futur, Seijo imagina Mataró com una “ciutat cuidadora” que explora noves solucions tecnològiques per millorar l’atenció a domicili. “El CareCityLab ens ha de servir per millorar aquest servei, no només amb persones físiques -que sempre hi seran i faran falta- sinó també amb Intel·ligència artificial, amb sensorització de domicilis”, explica la regidora. Aquesta iniciativa inclou la sensorització d’habitatges per ajudar les persones a mantenir-se a casa seva el màxim temps possible. “Hem d’invertir en polítiques socials, l’envelliment és un repte”, conclou Seijo, fent èmfasi en la necessitat d’invertir constantment en serveis que millorin la qualitat de vida de les persones i en buscar alternatives innovadores per afrontar el repte de l’envelliment de la població.

Les tasques del servei

L’Ajuntament de Mataró, a través del Servei d’Assistència Domiciliària (SAD), ofereix una àmplia gamma de serveis destinats a millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència, discapacitat o altres necessitats específiques. El Servei Local de Teleassistència, proporcionat per la Diputació de Barcelona i gestionat per Tunstall-Televida, és un exemple destacat d’aquest compromís. Aquest servei avançat va més enllà de l’atenció en emergències, ja que ofereix un seguiment personalitzat amb programes específics com envelliment actiu, prevenció del suïcidi i maltractaments, i actuacions contra la soledat no desitjada.

El del SAD és el segon contracte més important de l’Ajuntament de Mataró

A més, s’inclouen dispositius tecnològics com detectors de gas, fum i caigudes, així com tecnologies adaptades per a persones amb discapacitats auditives o de mobilitat. Des del 2023, s’ha començat a sensoritzar habitatges amb detectors de moviment i sistemes de monitorització per detectar precoçment situacions de risc. Aquest servei està destinat a persones majors de 65 anys, amb discapacitat del 65% o superior, que viuen soles o amb familiars discapacitats, i requereix una valoració prèvia dels Serveis Socials Bàsics municipals. El 2023, 3.125 persones es van beneficiar d’aquest servei.

El nou CareCityLab ha de permetre testejar noves tecnologies d’assistència

A més, el Servei d’Àpats a Domicili garanteix àpats equilibrats i saludables per a aquelles persones que tenen dificultats per preparar menjar o desplaçar-se. Els àpats es lliuren diàriament al domicili de l’usuari, assegurant una nutrició adequada i contribuint a la seva permanència a la llar. L’accés a aquest servei es realitza a través dels Serveis Socials Bàsics, que valoren la idoneïtat del servei i la capacitat econòmica de l’usuari. Durant el 2023, 63 persones van utilitzar aquest servei.

També, gràcies al suport dels fons europeus Next Generation, Mataró ha iniciat el projecte “Atenció al Domicili Intel·ligent”, que inclou la sensorització de llars amb dispositius no invasius i el dispositiu “Conéctate al SAD” que permet videotrucades, accés a opcions de lleure i seguiment en línia de la salut. Aquests serveis són gratuïts per a ciutadans que compleixin certs requisits, com tenir més de 65 anys, un grau de discapacitat superior al 65% i viure sols, amb l’objectiu d’augmentar l’autonomia personal i combatre la soledat no desitjada. El projecte es desenvoluparà durant el 2024 i s’avaluarà el 2025.

Usuària: Blasa Ortega | Cuidadora: Raquel | Barri: Rocafonda

  La Blasa és una dona encantadora que rep la visita assistencial d’una hora tres cops al dia. “Sola hi ha moltes coses que no puc fer, perquè tinc por de tornar a caure. Així que ja l’espero”, explica. Rep dos tipus de visita: la treballadora familiar i l’auxiliar de la llar. Va ser el metge el qui veient-la amb dues crosses i problemes de salut, va dirigir-la al SAD.  Explica que “tinc ànims per tot però m’he d’animar i de lluitar per mi mateixa. Tinc el cap a lloc i aquesta és la meva fortalesa. Sempre m’ha costat d’acceptar que m’ajudin però ara ho necessito i són de gran ajuda. Hi ha dies que estic més fumuda, i és llavors que realment són importants”.

La cuidadora, ens explica, li recorda la filla que va perdre fa poc: el vincle és emocional entre les dues

La Blasa és geni i figura. Té un balcó que és el seu espai preferit, amb vistes sobre la ciutat però una escala pronunciada per arribar-hi, quan té problemes de mobilitat. I és una persona de barri, coneguda i estimada. Està al dia de tot i explica amb clarividència que “els metges s’han escarrassat molt per mi”. Agraeix molt el servei i explica que “fa un any vaig perdre la filla i a ella -la cuidadora- li veig el mateix caràcter amb un any, m’ajuda molt i em sento molt acompanyada”. La Blasa se’ns emociona recordant els obstacles i problemes que ha passat. Té família (dos fills) però sense el SAD explica que “no podria viure ni mantenir-me com em mantinc aquí”.

Ella procura per exemple fer la cura les estones que s’està sola i aprofitar quan va acompanyada per fer allò amb el que no es veu en cor com la higiene, sortir a comprar, alguna altra gestió… Mirant els ulls de la seva cuidadora, sols té un però. “M’agradaria poder-la tenir més hores”. És una reclamació comuna d’altres persones usuàries. L’atenció, les cures i les ajudes sempre són insuficients. Cal recordar que la dotació del servei depèn del grau de dependència que decideix la Generalitat segons la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Usuària: Eva Borrego | Cuidador: Samuel | Barri: La Llàntia

 Quan anem a veure l’Eva, a casa seva hi ha la seva persona d’assistència i també una voluntària de la Fundació Hospital que ve un cop a la setmana. L’Eva, pacient de càncer, té assignada una ajuda de 20 hores al mes però el seu estat de salut i d’ànims va a dies. Les operacions i tractaments dels darrers dos anys li han anat castigant el cos i hi ha setmanes que s’hi nota més que d’altres. “Avui no estic massa bé”, ens diu.

Fa menys d’un any que en Samuel va entrar a casa seva com a professional del SAD. Abans ella havia tingut tres professionals però li va costar trobar l’encaix. Les persones humanes s’han de conèixer, és lògic. Ara s’entenen. “M’ajuda amb tot menys amb la dutxa, que ho té òbviament prohibit”, assegura amb caràcter. En aquest cas el suport és fer el llit, comprar, anar a la farmàcia i “donar-li canya perquè surti a passejar, de bracet, no gaire lluny, el que tinguem temps” explica el cuidador.

Sense ajuda no sortiria de casa, diu, i els ànims i forces no serien els mateixos

Entre quimioteràpies i tractaments, assegura que “d’ànims no estic bé però de cara als altres intento dissimular. Hi ha dies que no em mouria del llit però ho he de fer. Família, veïns i el propi SAD són la xarxa de suport de l’Eva que, tot i que de vegades no vulgui, sap que sortir a fora a passejar és tot un triomf. També té el penjoll de la Teleassistència, un servei que en aquest cas depèn de la Diputació. Tot un encaix de competències.

Fa 12 anys que aquesta mataronina d’origen basc lluita contra la malaltia i explica que “és clar que s’han de posar més hores i augmentar-li el sou” a en Samuel. Ella es trenca les banyes tramitant la minusvalia i tot i que els ànims vagin a dies admet que tot i que a vegades es discuteixin, tenir l’assistència a domicili és clau. “Si no ve ell, ho noto. És una ajuda indispensable”. Tal qual.