La lentitud d’un sistema davant la necessitat: les dependències en el compàs de l’espera

Aquest mes s’ha celebrat el dia internacional de les discapacitats. Una diada per a fer visibles les dificultats i obstacles físics, les percepcions contraries i les obligacions del dia a dia en tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones tenen algunes dificultats físiques, cognitives, sensorials...

Un dia on s’ha demanat també la necessitat de canvi de mirada i s’han reivindicat millores en les polítiques públiques, així com de les oportunitats i drets de les persones, dels cuidadors i cuidadores i dels professionals.

També durant aquest mes hi ha hagut dues intervencions a l’audiència prèvia al Ple de l’Ajuntament de Mataró sobre aquest tema i s’ha informat de l’obertura d’un nou centre de cures i recerca en l’àmbit sociosanitari anomenat Care City Lab.  

La mateixa consellera de Drets Socials ha comparegut aquests dies reconeixen un gran demora en les tramitacions de la dependència i que les sol·licituds van en augment any rere any. Per això, ha plantejat  que la Generalitat impulsi una sèrie de mesures amb l’objectiu reduir el temps efectiu i d’espera en les dependències i la discapacitat, una transformació dels serveis públics i en la gestió, una aposta per la digitalització i per la millora de condicions laborals dels professionals.

A més, durant aquests dies la Llei que impulsava l’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal arriba a la seva majoria d’edat. Fa 18 anys que es va posar en marxa un nou marc legal i impulsar un nou pilar del benestar.

Aquests dies fa 18 anys que es va posar en marxa la coneguda popularment Llei de la Dependència.

Es va impulsar per a donar suport a persones que tenien alguna necessitat d’ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària ja fos per temes d’edat, malaltia o per alguna dificultat física, mental, intel·lectual o sensorial. La voluntat era generar i reforçar recursos assistencials com el teleassistència, el servei d’atenció a domicili, poder tenir accés a un centre de dia o una residència, suports per als cuidadors i eines per a promocionar l’autonomia personal.

Per tal que les persones poguessin accedir a aquests recursos, el marc de treball preveia una valoració del grau de dependència, després un programa individual d’atenció i posteriorment l’accés a la prestació més adient.

Molt es va parlar en aquell moment.

Els partits polítics parlaven que era un gran avenç en els drets per a les persones, d’altres que era la llei més socialment avançada de l’Estat de Benestar i que seria un nou pilar com eren les pensions, l’atur, la sanitat o l’educació. Què era una recepta a un mal endèmic de la població dependent...

Els inicis del desplegament de la Llei no van ser lliures de conflictes. Els més importants van ser els que tenien a veure amb les competències i les aportacions econòmiques al Fons, ja que plantejava un 50% igualitària per a l’Estat i per cada Comunitat Autònoma. I que també es va traslladar entre el Prodep (organisme encarregat de desenvolupar la Llei) i entre els Consells Comarcals i grans ajuntament de Catalunya. Qui subscriu recorda els debats en diferents ocasions sobre les preocupacions i limitacions a nivell local amb el regidor de Benestar, Salut i Consum de l’Ajuntament Oriol Batista (e.p.d.)

No hi ha cap mena de dubte que va ser un gran avenç en drets i un pas endavant en reconeixements; però arrossega dificultats que s’han increments i es mantenen avui dia.

Però passats en aquests anys? que ens trobem al 2024?

Encara hi ha milers de persones que moren esperant els serveis de la dependència i Catalunya concentra llargues llistes d’espera.

Encara hi ha milers de persones que moren esperant ser valorats, revisar el seu grau dependència o esperant els desitjats ajuts en prestacions, una plaça d’algun tipus o serveis. 

Catalunya destaca a nivell de dades oficials ja que és la que major llista d’espera té, malgrat alguna reducció el darrer any. Tot plegat, posa en evidència un sistema que es va crear amb voluntat transformadora, proteccionista i garant de drets de les persones amb dependències i les seves famílies, però que actualment encara pateix un greu problema d’infrafinançament, d’ajustos entre serveis públics i privats, de manca de places, de dignitat dels professionals i d’estar acorat – en part- en un sistema familista on es traslladen a les llar família l’atenció i la cura, i de forma concreta a les dones.

Com s’ha arribat fins aquí? Fem un repàs de com va ser aquesta Llei per entendre una mica el que s’acaba de dir i que posen de relleu constantment moltes entitats i famílies.

Una Llei ple de reptes, un greu problema de finançament i de traspàs de les responsabilitats a les famílies.

L’any 2006 es va aprovar la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència i es va posar en marxa a l’any 2007.

Es va presentar com un gran avenç en el camp social i suposava un gran epte per al finançament per a l’Estat i les Comunitats Autònomes i també per a les famílies.

Com altres polítiques públiques, va patir els durs temps de les tisorades de la crisi socioeconòmica a partir del 2011 i el seu pressupost va davallar considerablement afectant el seu desplegament. I així va ser el seu marc, malgrat impulsos concrets.

Superada les fases més dificultoses i les pitjors conseqüències de la crisi, el Govern Central va impulsar un Pla de Xoc 2021-2023 per tal de poder abordar el llarg temps d’espera en les tramitacions. La intenció era la d’assegurar les condicions laborals dels i les professionals, així com intentar introduir millores en el sistema de la Dependència.

Val a dir, que el temps de la Covid-19 no va ajudar massa. Es van posar de manifest moltes mancances en el model residencial -que molts recorden - i també la major necessitat de suport en l’atenció domiciliària.

Al 2023 el Consell de Ministres, poc abans de les eleccions, va aprovar per Reial Decret una injecció econòmica per tal d’aportar recursos al sistema i a les Comunitats Autònomes. Ara bé, aquesta injecció retornava al primer temps de les retallades i no arribava ni de lluny al 50% dels ingressos que subscrivia el compromís inicial. També incorporava alguna millora com el cuidador no professional pogués ser el cònjuge, la parella de fet o un familiar, incrementaven el nombre d’hores d’atenció al domicili i se suprimien algunes limitacions en la tramitació.

El mateix octubre, per Decret Llei es proposaven mesures extraordinàries de caràcter social per facilitar l’accés a més persones i incrementar la prestació econòmica per al servei de residències. Això ca suposar una valoració negativa per part del Col·legi de Treball Social de Catalunya que posaven en dubte que realment fossin més hores i demandaven una valoració segons les necessitats de cada persona. I com no, el fet que es legitimava la situació d’economia irregular o submergida, la precarització de l’atenció i la cura i el traspàs de la responsabilitat a les famílies.

Catalunya continua concentrant la major part de les demandes i les llistes d’espera son eternes en una administració aparentment llunyana i insensible?

En el seu informe anual la sindicatura de greuges de Catalunya, malgrat apuntar a algunes millores, recollia multitud de demores en la tramitació dels ajuts a la dependència i evidenciava situacions discriminatòries per a les persones amb discapacitats.

Al 2024 el mateix Conseller de Dret Socials va posar en qüestió el model de les dependències. Malgrat això, valorava l’aposta del Departament per incrementar noves places residencials i de centre de dia, les prestacions econòmiques vinculades (PEV), impulsar l’atenció mèdica als centres residencials o descongelar el finançament de les places de residències que portaven 10 anys igual.

Tot i aquesta afirmació per al 2004 i alguna millora en l’oferta de les places, Catalunya continua concentrant la major part de les demandes i les llistes d’espera son eternes.

Amb les dades disponible i reconegudes pel Departament – sense apreciar encara l’efecte 2024- encara hi ha una mitjana de 176 dies per que una persona pugui ser valorada, al que cal sumar 112 més per a l’elaboració del Pla Individual d’Atenció (PIA).  Cal afegir a més, el temps que hi ha des tenir aquest PIA i tenir accés als serveis o prestacions.

Per desgràcia, moren encara més de 12.000 persones a l’any a Catalunya esperant els necessaris i desitjats ajuts o prestacions. Les dades a Espanya tampoc són millors ni de bon tros.

Tot plegat, fa que sigui un temps d’espera llarg i que augmenti la preocupació de les persones i les famílies a Catalunya. A la que cal sumar una administració que es presenta com a llunyana i insensible. Així ho evidenciava la segona intervenció a l’audiència del Ple manifestant que era una situació adversa i amb un gran impacte sobre l’entorn familiar, l’econòmic i el psicològic i es denunciava el negoci privat que cap institució vol abordar.

Usuaris i familiars descriuen la seva situació com angoixant, provocadora d’estrès, algú ha de deixar de treballar, de gran trasbals amb un gran compromís per tenir cura d’un pare, mare o fill... Qui subscriu aquest article ha conegut també de prop com afecta la demora fins que la persona es traspassa i resolen els ajuts favorablement al poc de comunicar la mort.

Les demandes de les famílies, professionals i entitats se centren en la reducció llistes i millorar l’atenció i les condicions.

De manera molt reduïda, el que més sol·liciten les famílies i les persones són reduir les llistes d’espera, tenir més suport a les famílies i cuidadors, millorar l’atenció, suport econòmic... Per la seva banda, el sector de les residències demanen una millora en el finançament, menys burocràcia en els expedients, una aposta clara per poder contractar més personal... I els i les  professionals i cuidadors una visibilització i dignificació de la seva feina, millorar les condicions laborals i els baixos salaris. I com no, cal sumar demandes de les famílies amb fills menors i quan passen a ser adults. I si a més són famílies que viuen en nuclis petits o zones rurals, se sumen d’altres amb relació a la dispersió i pocs recursos, o d’origen mirant.  I un altre tema que ocuparia de llarg un altre article seria les dificultats que genera el sistema judicial amb les eternes inhabilitacions, o la tensió entre el sector privat i el públic.

Els reptes de futur, sembla que no ho posen fàcil amb el model actual de les dependències.

La societat catalana presenta uns canvis i reptes importants. L’envelliment demogràfic va en augment i les projeccions de futur indiquen que al 2025, potser una tercera part serà major de 65 anys i amb una esperança de vida molt alta. Però no cal reduir només la discapacitat a les persones grans, ja que hi ha un ampli ventall de situacions amb mancances d’autonomia per a poder fer les seves activitats de forma diària.

Per un altre costat apareix l’augment de les pobreses i privacions de moltes famílies que tenen greus problemes per a fer-se front de l’atenció de les persones, els canvis en els models familiars o el cas que cada cop hi ha població que viu sola.

Tot plegat, planteja una sèrie d’implicacions polítiques després d’anys d’experiència, coneixement i amb perspectiva de futur, i preguntar-se si encara l’atenció a les dependències han d’estar en l’agenda de les prioritats.

Des d’aquesta tessitura es planteja la necessitat de replantejar-se les polítiques públiques d’atenció a les dependències i no només en la gestió de les llistes d’espera, abordar i revisar la problemàtica del finançament per a la Generalitat, l’Estat i les famílies, dotar de més professionals de valoració i d’atenció...   I la necessitat escoltar les demandes que incansablement fan les entitats, persones i famílies.

Els Estats de Benestar estan en plena transformació des de fa temps i les dependències són  també un dels seus desafiaments per mantenir la sostenibilitat i el model social de solidaritats i drets.

Principals dades de la Dependència a Catalunya

A nivell històric des de la posada en marxa de la Llei de la Dependència fins 31 de març de 2024

• 983.919 total sol·licituds a Catalunya des del 2006
• 88.104 persones que no es van valorar per caducitat, desistiment o defunció.
• 27.385 en tramitació a 31/03/2024
• 370.716 (42,7%)  Programa Individual d'Atenció (PIA) no realitzables per caducitat, desistiment o defunció.
• 464.755, PIA resolts
• 54,2% dels sol·licitants tenien més de 80 anys.
• 82,97% dels sol·licitants eren majors de 65 anys
• 60,7% de dones

El moment actual de les sol·licituds, serveis i prestacions a Catalunya

• 68.819 sol·licituds inicials al 2023
• 62.087 sol·licituds de revisió de la valoració al 2023.
• 137.251 serveis actius (Residència 27.624, centre de dia 6.172, atenció diürna a persona amb discapacitat 7.695, residència per a persones amb discapacitat 4.068, Servei d’atenció domiciliària 33.667, teleassistència 26.966....)
• 113.622 cuidadors no professionals
• 52,96% de persones amb prestacions i serveis actius tenen més de 80 anys.

Les dades actuals al Maresme (setembre de 2024)

• 57.803 maremencs i maresmenques van demanar sol·licitud de dependència des del 2006.
• 11.347 persones amb prestacions i serveis actius al Maresme.

Dades de temps d'espera als serveis de valoració de la dependència (SEVAD) al 2024

• 241 valoracions resoltes
• 153 temps mig d’espera a la resolució
• 2.164 valoracions pendents

Les dades de la memòria de les dependències fins 2023.

• 352.939 sol·licituds acumulades (17,1% del total d’Espanya)
  • 327.571 resoltes
  • 25.368 pendents de valoració
• 250.190 resolucions amb grau reconegut
  • 201.720 resolució amb PIA
• Catalunya es el territori amb major nombre de persones amb atenció residencial amb 38.435, el 15,7% vers el 9,5% d’Espanya.
• A Catalunya el 43,7% són prestacions de cuidador, mentre a Espanya és el 29.5%.
• 177 dies de mitjana entre la sol·licitud del grau i la resolució.
  • 5.327 valoracions que han superat els 6 mesos d’espera.
• 112 de mitjana entre la resolució del grau i la resolució del PIA.
  • 43.455 superior als 6 mesos.
• 36.850 reduccions de pendents de valoració i pendents de PIA al 2023 a Espanya. Catalunya el 54,7% del total.
• 18.787 persones pendents d’accedir a una residència de gent gran
  • 6.059 persones que han renunciat a ingrés a residència ( es desconeix motiu).
  • 12.278 persones que no tenen ingrés en cap residència en plaça pública ni amb prestació econòmica i tampoc han renunciat.
• 6.381 persones pendents d’accedir a un centre de dia.
  • 2.204 que han renunciat a ingrés ( es desconeix motiu)
  • 4.177 persones en llista d’espera que no tenen ingrés, ni plaça ni prestació econòmica vinculada i no han renunciat mai a cap plaça de centre de dia.
• 814 persones en llista d’accés per a serveis de salut mental
• 518 persones en llista d’espera a llar amb suport
• 1.083,39 milions d’euros aportats per la Generalitat al 2022 (61%)
•     377,12 milions d’euros aportat per l’Estat  al 2022 (21,24%)
•    314.84 milions d’euros apostats per copagament, persona o famílies (17,73%)

Font de les dades: Departament de Drets Socials i Inclusió, IMSERSO, Sindic de Greuges, IDESCAT. Data de consulta 27-11-2024

Altres fonts consultades per a la realització de l’article: INMERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), , Asociación de Directores y Gerentes de Servicios Sociales , AESTE (Asociación Estatal de Servicios Residenciales de la Tercera Edad), Asociación Territorio Doméstico, SAAD (Sistema para la Autonomía y la Atención de la Dependencia) i per al cas català Departament de Drets Socials i Inclusió, IDESCAT, Síndic de Greuges de Catalunya,), UGT i  Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO, Associació Catalana de Recursos Assistencials,  Unitat de Sociologia de la Universitat de Girona,així com familiars i persones en situació de dependència.