Més donants d'òrgans que mai a Catalunya

Catalunya ha assolit per primera vegada una taxa de 50 donants d’òrgans per milió de població (pmp), una fita marcada a nivell estatal i que algunes comunitats ja superen. Espanya té de llarg la taxa més alta de donants del món, lluny de la mitjana europea (21 pmp). “Això significa que ens hem recuperat de la covid, la societat és enormement solidària i ens trobem a un nivell d’excel·lència”, recalca Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Durant el primer quadrimestre d’aquest any, a Catalunya 152 persones van donar òrgans en morir i 59 ho han fet en vida. Són dades de Salut amb motiu del Dia del donant d’òrgans i teixits, el 5 de juny. En aquests quatre mesos, s’han fet 533 trasplantaments (8,6% més).

S’han fet 533 trasplantaments d’òrgans en els primers quatre mesos de l’any, un 9% més que l’any anterior

Darrere aquestes dades de donacions, hi ha la generositat dels donants i les seves famílies en moments de molt dolor, així com la feina de sensibilització dels professionals. La taxa de donació interanual se situa en els 51,5 donants per milió de població, de manera que si aquesta xifra es manté fins a finals d’any, Catalunya superarà per primera vegada l’horitzó dels 50 que proposa l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). El 2023, la taxa de donants per milió d’habitants va ser de 48,9 a l’estat espanyol. Fa pocs anys el repte era superar els 40. 

Només els Estats Units s’hi apropa, amb una taxa de 45 donants pmp (dada del 2022, l’última publicada internacionalment), però en aquesta xifra retrona la crisi dels opiacis, amb moltes morts per sobredosi. A l’entorn europeu, França té una taxa de 26 donants pmp i Itàlia, de 25 (dades del 2022).

Entre gener i abril d’aquest any a Catalunya, 152 persones han donat òrgans en morir (donants cadàver), un 17,8% més que el mateix període de l’any passat. Cada vegada són més els donants per mort en asistòlia (cardíaca), 94 el primer quadrimestre d’aquest any (71 en el mateix període de l’any passat). El nombre de donants per mort encefàlica (cerebral) ha disminuït o s’ha estabilitzat (58 aquest any i l’anterior). El consentiment de les famílies a la donació se situa al voltant del 80%, una xifra que la conselleria vol millorar apropant la donació fora dels hospitals, com a l’atenció primària.

Pel que fa als donants vius, 59 persones han donat un ronyó en el que portem d’any, una xifra inferior a la de l’any passat (67). Els hospitals catalans fan prop de la meitat dels trasplantaments renals de donant viu de tot l’estat espanyol. Quant a la donació en vida d’una part del fetge, a Catalunya fa anys que no es realitza, sobretot des que es va posar en marxa el programa de trasplantament hepàtic split, una tècnica que permet fer dos trasplantaments amb un sol fetge.

Per tipus d’òrgans, s’han fet 370 trasplantaments renals entre gener i abril del 2024 (342 en el mateix període de l’any anterior); 87 hepàtics (83); 23 cardíacs (21); 39 pulmonars (37) i 14 pancreàtics (8). L’any passat, Catalunya va fer més trasplantaments d’òrgans que mai, 1.393. Tot i aquests increments, 1.270 persones continuen esperant un òrgan a Catalunya, segons dades de finals de maig.

La donació de teixits també ha augmentat en els primers mesos del 2024, amb 739 donants cadàver (9,5% més) i 1.037 teixits obtinguts (9,35 més).

Regulació europea de les substàncies d’origen humà, com sang, teixits i cèl·lules

En un context de grans assoliments sanitaris i científics, que plantegen desafiaments ètics o de biovigilància, s’espera que la Unió Europea publiqui en les properes setmanes el nou reglament sobre Substàncies d’Origen Humà (SoHO), que es va aprovar per unanimitat. Es tracta d’una normativa per maximitzar la seguretat i la traçabilitat dels trasplantaments i altres processos que impliquen substàncies d'origen humà per endreçar aquest camp a nivell europeu.

Aquestes substàncies inclouen la sang i els seus components; els teixits i les cèl·lules humanes tant reproductores com no reproductores, així com la llet materna i la microbiota, mentre que en queden fora els òrgans per les seves especificitats. L’obtenció d’aquestes substàncies, el processament i l’aplicació clínica quedaran sota la nova regulació, que té com a principal objectiu augmentar la protecció dels donants, els receptors i els descendents per reproducció humana assistida, va exposar el Ministeri de Sanitat fa uns mesos.

 “És molt important que Europa hagi decidit posar en una normativa comuna totes les substàncies d’origen humà”, comenta Tort. La norma vol consolidar el principi de donació voluntària i no remunerada. Si un estat membre vol compensar al donant les despeses, n’haurà de detallar les condicions en la seva legislació, però en cap cas podran suposar un guany econòmic per al donant.