Capgròs
El recent avenç en la lluita contra l’Alzheimer amb la introducció del medicament Leqembi (lecanemab) representa una fita en la recerca de tractaments per a malalties neurodegeneratives. Tanmateix, aquest avenç també planteja reptes logístics, professionals i econòmics per al sistema sanitari català, que haurà de preparar-se per abordar aquesta nova realitat.
El Hub Alzheimer Barcelona, un referent internacional
Catalunya s’ha posicionat com un centre de referència en la investigació sobre l’Alzheimer gràcies a la creació del Hub Alzheimer Barcelona. Impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i els hospitals de Sant Pau, Vall d’Hebron, del Mar i el Clínic, aquest projecte té com a objectiu liderar la recerca i millorar l’atenció als pacients amb malalties neurodegeneratives.
El hub no només centra els esforços en l’avanç científic sinó també en la formació de professionals i la difusió de coneixements. Iniciatives com aquesta reforcen el paper de Catalunya en la recerca biomèdica i estableixen les bases per a tractaments futurs, que es beneficiaran de les infraestructures i les competències generades.
Els reptes del tractament amb lecanemab
El lecanemab, desenvolupat inicialment a Europa i comercialitzat conjuntament per les companyies Eisai i Biogen, és el primer d’una nova generació de fàrmacs capaços de reduir la progressió de l’Alzheimer. No obstant això, el seu ús comporta diversos desafiaments.
Entre els requisits del tractament hi ha la necessitat de realitzar ressonàncies magnètiques regulars per detectar possibles efectes secundaris, com inflamacions cerebrals o hemorràgies. Això suposa una càrrega afegida a un sistema ja tensionat, amb llargues llistes d’espera per a proves diagnòstiques. Per alleugerir aquesta situació, s’està explorant la possibilitat d’administracions subcutànies en lloc de perfusions intravenoses, que podrien realitzar-se en centres de menor complexitat.
A més, caldrà formar els professionals sanitaris, actualitzar protocols d’atenció i garantir una coordinació efectiva entre els diferents nivells assistencials. Segons Marco Inzitari, referent del Pla de Demències de Catalunya, “ningú pot resoldre aquest repte sol”, destacant la necessitat d’una estratègia interdisciplinària i ben estructurada.
Un cost econòmic i organitzatiu significatiu
El cost del tractament i la seva implementació són també una preocupació. A Europa, el medicament encara no està finançat, i en els propers dos anys s’haurà de negociar el seu preu amb la farmacèutica. Això planteja preguntes sobre la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari.
Tot i així, aquest esforç es considera ineludible. Com afirma el doctor Fortea, “aquest no és el final del camí”, sinó el principi d’una era en què es desenvoluparan nombrosos altres tractaments per a l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
Catalunya, davant un futur esperançador
Amb més de 130.000 persones diagnosticades d’Alzheimer a Catalunya, aquest nou medicament i la infraestructura creada al voltant del Hub Alzheimer Barcelona són una llum d’esperança. Aquests avenços no només poden millorar la qualitat de vida dels pacients, sinó també transformar el model d’atenció i recerca.
La introducció de fàrmacs com el lecanemab o el futur donanemab no només implica un repte logístic sinó també una oportunitat única per posicionar Catalunya com un referent internacional en la lluita contra l’Alzheimer. La coordinació, la innovació i la inversió seran claus per afrontar amb èxit aquest desafiament.
Font: 3cat.cat/
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris