Pobresa farmacèutica: un problema creixent i no reconegut

L'ONG Banc Farmacèutic alerta que en els darrers mesos s'estan trobant "molta més demanada" de persones que no poden pagar-se els medicaments o tenen dificultats per fer-ho, sobretot per les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 i la inflació. "Si s'encareixen els productes bàsics com els aliments, les persones amb dificultats també en tenen més per pagar els medicaments", diu el director de l'entitat, Javier Vinzia, en una entrevista a l'ACN. També es mostra preocupat per la despesa en medicaments en l'àmbit de la salut mental i per la pobresa menstrual. L'entitat calcula que més del 3,3% de la població a l'estat espanyol té dificultats per pagar-se la medicació i insta les administracions a reconèixer l'abast del problema.

El Banc Farmacèutic, associació fundada el 2007 a Barcelona, ha rebut un 30% més de peticions en els primers set mesos del 2020 respecte al mateix període del 2021. Vinzia indica que, tot i que del 2018 al 2022 han augmentat l'import per pagar medicaments en més de 100.000 euros, no poden atendre totes les peticions. L'any passat, l'entitat va cobrir els fàrmacs d'unes 1.400 persones en el programa del Fons social de medicaments i la previsió per quan s'acabi aquest any és haver-ne atès unes 1.600.

El Fons social de medicaments

El programa del Fons social de medicaments es va posar en marxa el 2015 en el marc d'un acord amb l'Institut Català de la Salut (ICS) per cobrir el cost del pla de medicació de persones amb malalties cròniques sense recursos per pagar-lo. El programa va començar amb una prova pilot a Barcelona i més tard es va estendre a la resta del territori.

Aquest programa funciona de la següent manera: el treballador social del centre d'atenció primària (CAP) fa la valoració i el seguiment dels casos dels pacients, que, un cop donats d'alta en una plataforma, poden retirar la medicació a la farmàcia i l'entitat paga els medicaments a l'establiment.

Els usuaris del programa són persones amb malalties cròniques amb un pla de medicació amb un cost superior als 20 euros. De mitjana, el cost d'aquests plans per als pacients se situa entre els 80 i 100 euros però algunes vegades pot superar els 200, exposa Vinzia. Si el pla de medicació té un cost inferior als 20 euros i el pacient no el pot pagar, es considera que es troba en una situació de pobresa general i no farmacèutica. Sense posar-li cognoms, a la pobresa.

El director de l'ONG explica que les dificultats per pagar la medicació per part d'algunes persones "es van desbordar cap al 2015" després que el 2012 es comencés a aplicar el model de copagament a nivell estatal. "El programa va sorgir arran de la petició de treballadores socials, que van alertar que la pobresa farmacèutica que estàvem cobrint en entitats socials se l'estaven trobant als centres de salut amb el decret de copagament", recorda.

Tot i que hi ha alguns col·lectius exempts del pagament, explica que els afectats són sobretot treballadors pobres, és a dir, persones que estan treballant però amb una retribució que no els permet viure en condicions dignes. Així, les persones amb una renda inferior als 18.000 euros no quedaven exempts del copagament, amb una aportació del 40%.

Reforçar el treball amb les entitats socials davant l'augment de necessitats

El Banc Farmacèutic vol recuperar i reforçar en els propers mesos el treball amb les entitats socials per anar més enllà del perfil que cobreix el programa del Fons social i arribar així a altres persones, com per exemple pacients amb malalties cròniques amb un pla de medicació inferior als 20 euros o amb patologies agudes.

"En els darrers mesos les entitats socials ens reclamen que les ajudem, per això posarem en marxa un programa per atendre diferents perfils", diu el director del Banc Farmacèutic, que el setembre incorporarà una treballadora social per fer seguiment dels casos de possibles usuaris derivats per les entitats.

Vinzia destaca que estan observant un augment de les necessitats en els darrers mesos, també de medicació associada a patologies de salut mental, que sol tenir un cost elevat. La pandèmia ha incrementat i agreujat els problemes de salut mental per diversos motius, com els efectes dels confinaments, les dificultats per accedir a un sistema sanitari bolcat en la covid durant uns mesos o els problemes econòmics i socials.

Pobresa menstrual: les peticions augmenten un 20%

Una altra preocupació és l'increment de la pobresa menstrual, és a dir, les dificultats per accedir als productes per a la regla, com poden ser compreses o tampons. Les peticions d'aquests productes a l'entitat han augmentat un 20%, indica Vinzia.

"Hem identificat un segment de la població que no té els mitjans econòmics per accedir a aquests productes, molt cars i subjectes a IVA. Hi ha persones que s'inventen formes per pal·liar aquesta situació durant la menstruació o, directament, deixen d'anar a l'escola per vergonya", adverteix. El Banc Farmacèutic fa tallers sobre educació menstrual, en què dona a conèixer productes reutilitzables, com les copes menstruals. També facilita productes a entitats, en col·laboració amb un fabricant.

Quatre de cada deu dones de l'estat espanyol no es pot permetre el producte menstrual que voldria i una de cada cinc no hi ha tingut accés en algun moment de la seva vida, segons va xifrar un estudi de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) publicat fa uns mesos.

Aquesta pobresa no és nova, però ha estat molt oculta. La preocupació per aquest problema va entrant molt a poc a poc en l'agenda social i política i la setmana passada Escòcia es va convertir en el primer país del món a fixar per llei la gratuïtat dels productes menstruals.

Demanda de més implicació de les administracions

Vinzia insta les administracions a reconèixer l'abast de la pobresa farmacèutica, que, segons una estimació de l'entitat, afecta més del 3,3% de la població a l'estat espanyol. El director de l'ONG demana a administracions com els ajuntaments que siguin conscients que aquesta pobresa existeix als municipis.

Vinzia creu que algunes administracions dediquen pocs recursos a la pobresa farmacèutica perquè ignoren la població que afecta i afirma que hi ha laboratoris "sensibilitzats" amb aquesta realitat i que faciliten productes, una via que l'entitat vol intensificar en els propers mesos.

També és cert, afegeix, que alguns usuaris del programa del Fons social retiren la medicació de la farmàcia d'un altre municipi o que els quedi lluny de casa perquè tenen vergonya de la situació que travessen. I és que moltes persones pateixen aquesta situació de vulnerabilitat amb estigma i per això Vinzia demana sensibilitzar la població davant d'aquesta realitat.