El risc d’hospitalització per trastorns metabòlics i obesitat es duplica els dies de més calor

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica de França (Inserm) mostren en un estudi que el risc d’hospitalització augmenta amb la calor. “Hi ha un impacte generalitzat de les altes temperatures sobre les hospitalitzacions per causes específiques”, diu el primer autor, Hicham Achebak. Les causes amb més impacte de les altes temperatures són els trastorns metabòlics i obesitat; insuficiència renal; infecció urinària; sèpsia; litiasi i intoxicació per fàrmacs o drogues. La recerca, publicada a la revista ‘Environmental Health Perspectives’, inclou dades d’11,2 milions d’ingressos a través dels serveis d’urgències de 48 províncies de l’Estat entre el 2006 i el 2019.

Els investigadors van calcular els valors de les temperatures mitjanes diàries, la humitat relativa mitjana diària i les concentracions de contaminants atmosfèrics (PM2,5, PM10, NO2 i O3) i van estimar les relacions entre la calor i les diferents causes d’hospitalització a l’estiu (de juny a setembre). En un context d’emergència climàtica, la publicació aporta coneixement sobre els efectes de les altes temperatures en les causes de morbiditat.

El risc d’ingrés hospitalari per trastorns metabòlics i obesitat en els dies de més calor pràcticament es duplica en comparació amb els dies de temperatura de confort (augment del 98%), segons la recerca. El risc d’ingressar en un hospital per insuficiència renal incrementa un 78%; per infecció de les vies urinàries, un 75% i per sèpsia, un 54%.

Aquests són els increments de risc més destacats, però la calor també impacta en la diabetis; trastorns endocrins; infeccions; malalties dermatològiques o trastorns mentals. “Sorprèn l’ampli ventall de malalties associades a la calor”, assenyala el doctor Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal, en una trobada amb periodistes.

Pel que fa a les malalties cardiovasculars, els investigadors no han observat que la calor n’augmenti les hospitalitzacions, excepte un petit increment en fallades cardíaques i algunes afectacions de venes i artèries. “Moltes persones amb malalties cardiovasculars moren de forma sobtada, abans de rebre atenció mèdica, i sospitem que és per aquest motiu que l’efecte de la calor no es trasllada en les hospitalitzacions”, explica l’investigador, que precisa que per ingrés han entès romandre almenys una nit a l’hospital.

Els bebès i la gent gran, els més vulnerables

La recerca mostra que la calor impacta en tots els grups d’edat, però els menors d’un any i els majors de 85 són els més vulnerables, amb major risc d’ingrés hospitalari. “És ben sabut que la capacitat termoreguladora no està completament desenvolupada en els primers anys de vida i es deteriora de forma natural en l’envelliment”, ressalta.

Els investigadors també han trobat diferències per sexe: en els dies més calorosos, els homes tenen un major risc d’hospitalització per lesions que les dones, mentre que elles, per malalties parasitàries, endocrines i metabòliques, respiratòries o urinàries.

Pel que fa a les altres variables incloses, l’estudi  apunta que la contaminació atmosfèrica sembla exacerbar el risc d’hospitalització per calor en els cas dels trastorns metabòlics i l’obesitat, així com de la diabetis, però no en la resta dels resultats de salut. La humitat relativa no sembla tenir-hi un paper rellevant, excepte en el risc de bronquitis aguda i bronquiolitis, major en els dies amb menys humitat relativa.

Les reaccions del cos a la calor

Achebak apunta que els mecanismes subjacents pels quals la calor desencadena efectes negatius en la salut “segueixen sense ser clars, però semblen estar relacionats amb la forma en què el cos regula la seva temperatura”, en declaracions recollides per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Quan el cos pateix estrès tèrmic, activa la vasodilatació cutània i produeix suor per perdre calor. A partir d’aquí, les reaccions són diferents en funció de diversos factors, com l’edat, el sexe o les condicions de salut. “Les dones tenen un llindar de temperatura més alt a partir del qual s’activen els mecanismes de sudoració i són més susceptibles a l’efecte de la calor”, destaca.

L’investigador, titular d’una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea, indica que, en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor són menys eficaces, “ja que el greix corporal actua com a aïllant, la qual cosa les fa més susceptibles als trastorns per calor”.

La importància d’hidratar-se, sobretot la gent gran

Un altre exemple. La deshidratació, provocada per les altes temperatures i un consum d’aigua insuficient, pot danyar els ronyons, formar càlculs renals (litiasi) i afavorir la proliferació d’elements químics i bacteris en l’aparell urinari, fet que augmenta el risc de patir una infecció.

“Per prevenir aquestes situacions és essencial mantenir-se hidratat bevent aigua. No sempre hi ha un indicador que alerti d’aquesta necessitat. Moltes persones, sobretot les de més edat, no tenen set fins que estan deshidratades. És important beure aigua regularment”, adverteix.