La Vitamina D, tan necessària com escassa a la població

Els baixos nivells de Vitamina D de la població en general i, més concretament, en aquelles persones amb mals hàbits nutricionals i escassa exposició solar, han assolit xifres epidèmiques, denuncien experts en l'àmbit de la salut i en la matèria. La Vitamina D està present en peixos grassos, ous i aliments funcionals enriquits amb ella, sobretot làctics i cereals. Aquesta aportació, però, sembla insuficient en una dieta convencional si tenim en compte els valors mitjans de la població en general.

La Vitamina D té nombroses funcions, especialment en el metabolisme del calci i el fòsfor, la salut òssia i el sistema immunològic. Són centenars els articles científics d'estudis observacionals que relacionen els baixos nivells plasmàtics de vitamina D amb nombroses patologies: càncer de còlon, càncer de mama, diabetis, osteoporosi, malaltia cardiovascular, malaltia neurodegenerativa... Fins i tot aquests baixos nivells plasmàtics es relacionen amb una major mortalitat a curt i llarg termini. I què hem de fer, doncs? Sobre la dosi diària recomanada de Vitamina D hi ha divergències entre diferents veus científiques, però totes elles coincideixen en apuntar que és “summament complicat observar quadres de toxicitat amb la Vitamina D, fins i tot en valors realment alts.” És a dir que gairebé estem en condicions d'assegurar que podem “prendre” tanta Vitamina D com vulguem, que no ens farà mal. I com l'hem de prendre?

El sol emet bàsicament dos tipus de radiacions; els raigs UVA i els raigs UVB. Tant uns com els altres ens bronzegen i ens poden cremar, però els UVA penetren més profundament a la pell i generen més dany oxidatiu, mentre que els UVB afavoreixen la formació de vitamina D. La radiació UVA és constant al llarg del dia, tot i que estigui ennuvolat, però la radiació UVB és baixa a primera hora del matí i a la tarda, i alta entre les 10:00h i les 14:00h. Per tal que la radiació UVB sigui capaç de produir vitamina D, el sol ha d'estar a més de 15-30 graus sobre l'horitzó. Per tant, les hores de major efectivitat per produir Vitamina D són, precisament, les de major risc de cremada. A més, per a produir una quantitat suficient de Vitamina D hem d'exposar al sol una superfície de la nostra pell àmplia que alguns autors estimen en un 40%. Així doncs, en aquest sentit és realment complicat fer-ho bé perquè cal buscar l'equilibri entre una exposició al sol que ens permeti afavorir la formació de Vitamina D però, evidentment, sense que això comporti exposar el cos a cremades.

Per tant, sembla més fàcil de controlar la via de l'alimentació. Ous, làctics sencers, el peix blau com la sardina o la tonyina, però també el pollastre, la vedella o l'alvocat són fonts de Vitamina D. Els suplements, si s'escauen, sempre amb prescripció mèdica.