Capgròs
“Els barris haurien de tenir una mesura adequada a les persones que hi viuen. Aquest és el cas dels Molins”. Miquel Ponce, molinenc de tota la vida, ho diu assegut en un banc de la plaça situada en ple cor del barri que, des del 2017, porta el nom de la seva mare, Montse Mompart. Ponce, exregidor d’ICV a l’Ajuntament de Mataró, hi té situat el seu despatx d’advocats, a pocs metres del bar que regentava la seva mare i que, durant dècades, va ser un pol de suport als veïns –molts d’ells arribats en les onades migratòries del sud de l’Estat dels anys 50 i 60– i d’activitat contra el règim franquista. Amb tants lligams familiars i sentimentals amb aquest sector de la ciutat, Ponce ha decidit quedar-s’hi. “Podria haver-me buscat socis i obert el despatx a qualsevol altre lloc, però el local el vaig heretar de ma mare i aquí em coneix tothom”, afirma. No cal que ho juri: de passeig pels carrers del voltant, no para de saludar-se amb els veïns.
Aquest és un fet comú als Molins: la gent que hi viu es coneix, perquè molts hi resideixen de tota la vida. “És un barri que no està gens sobredimensionat, la majoria són cases unifamiliars o blocs de, com a molt, quatre plantes, la densitat de població és menor que en altres sectors”, relata l’advocat. Bona part d’aquests habitatges, molts d’ells fruits de l’autoconstrucció, passen de pares a fills, ja que les generacions que hi han nascut opten per quedar-s’hi. Avui el barri dona arguments per fer-ho: és molt més tranquil que d’altres és a menys de quinze minuts caminant del centre de Mataró i compta amb tots els serveis i equipaments bàsics. Fa mig segle, com recorden els més veterans de la zona, ni de bon tros era així. “Carrers sense asfaltar i enfangats, no hi havia enllumenat, aquesta plaça era un barranc... Quan els meus pares, que eren de la zona antiga de Mataró a tocar de mar, van decidir venir a viure aquí els deien: ‘què hi aneu a fer, allà dalt, us atacaran els indis!’”, recorda Ponce.
La pressió dels veïns organitzats en l’associació que el propi Ponce va promoure va ajudar a revertir aquesta situació calamitosa. Més enllà d’asfaltar els carrers i altres qüestions vinculades a la dignitat més bàsica, van aconseguir que l’Ajuntament comprés la Torre de Can Clavell, que pertanyia a l’Opus Dei i que avui exerceix de Centre Cívic, i que construís una escola bressol per als infants de la zona. Si bé les millores són inqüestionables, hi ha elements que han empitjorat. Per exemple, el comerç local. Les persianes abaixades i els rètols de “en lloguer” se succeeixen al llarg de Mare de Déu de l’Esperança, el “carrer major” del barri. “A la plaça on som hi havia una peixateria, una botiga de queviures, una barberia, una carnisseria i un establiment d’electrodomèstics. Ha desaparegut tot”, lamenta l’advocat.
Els punts clau del barri
Plaça Montse Mompart En aquesta placeta hi havia ‘El bar de la Montse’, una dona que va treballar pel benestar dels veïns del barri procedents de les onades migratòries dels anys 50 i 60 i per la recuperació dels drets democràtics.
Carrer Mare de Déu de l’Esperança Una de les principals artèries del barri, ja que des dels seus orígens va concentrar gran part de l’activitat comercial de la zona. Avui, la majoria de locals estan tancats. Les edificacions són les típiques de la zona cases unifamiliars sorgides de l’autoconstrucció.
Passeig Carles Padrós Un dels principals problemes del barri és la pèrdua del comerç local; aquest encara perviu sobretot al passeig Carles Padrós, el bulevard del barri, on s’hi fa la festa major cada estiu i que és l’enllaç més directe amb el casc antic de Mataró.
La Torre de Can Clavell L’edifici i la zona enjardinada que el rodeja eren propietat de l’Opus Dei, i els veïns encara recorden com hi arribaven nens i nenes vestits de vint-i-un botons per jugar a la pista poliesportiva. Avui és el centre cívic del barri.
Plaça Lluís Millet La zona limítrof entre Els Molins, Vista Alegre i Camí de la Serra ha esdevingut un petit pulmó verd per als veïns d’aquestes zones. Un sector que és fruit de les grans obres de reurbanització i ampliació de la ciutat d’ara fa dues dècades.
Els grans reptes dels Molins
En aquest barri totes les mirades se centren en un lloc concret, l’anomenat Triangle dels Molins, un pàrquing provisional a l’espera de definir-ne què s’hi farà. El barri necessita nous equipaments socials, culturals i assistencials, i els veïns i veïnes també troben a faltar activitat comercial, ja que el teixit de botigues locals s’ha debilitat.
Triangle dels Molins Avui és un aparcament gegant en superfície, per fi ben arranjat per part de l’Ajuntament després que l’AV no cessés de reclamar-ho. Però es tracta d’una solució provisional mentre no s’acaba de decidir què s’hi fa, en un sector estratègic per al barri i per al futur de la ciutat. De moment no hi ha projecte definit.
Més equipaments per al barri En comparació amb altes zones, els Molins fa curt en matèria d’equipament socials, culturals i assistencials. El CAP compartit amb Cirera ha quedat petit, no hi ha zones esportives i les biblioteques públiques queden molt lluny. El projecte que es faci al Triangle hi ha de donar resposta.
Major dinamisme comercial Salvant honroses excepcions, gairebé no queden botigues de barri que fa temps donaven molta vida al mateix. Bona part del comerç local ha anat tancant portes per manca de clientela, que prefereix les grans superfícies. El risc és que Molins acabi esdevenint un barri-dormitori.
Reurbanització dels carrers Carrers com ara Tres Tombs, entre d’altres, presenten unes voreres tan estretes que amb prou feines hi caben dos vianants en paral·lel. Si a això hi sumem que molts vials són força costeruts, la mobilitat, en especial per a la població més envellida, és problemàtica.
Comentaris