Amb mil anys de feina acumulada

Després de llicenciar-se en Història i cursar un postgrau d’Arxivística i Gestió de Documents, i de 10 anys com a coordinador dels arxius judicials de Barcelona, Alexis Serrano va ser nomenat l’any passat director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, amb seu a Can Palauet. “Suposo que van valorar el meu currículum i sobretot les meves publicacions de diferents llibres i estudis sobre Mataró i la comarca”, apunta. Els principals repte que afronta al capdavant de la institució són la digitalització del seu fons, un repte gegantí. “Cada matí quan arribo a l’arxiu m’esperen mil anys de feina endarrerida!” bromeja. Amb Serrano al capdavant, des de l’Arxiu també han començat a treballar amb professors de ciències socials i d’història per “oferir l’arxiu comarcal com un punt de trobada entre els alumnes, la matèria que s’estudia i la documentació”, afirma. Serrano té clar la importància d’un arxiu com aquest: “Són vitals perquè tots els documents que contenen són únics i irrepetibles i aquest acosta la ciutadania del Maresme al seu passat”. 

Com és la feina d’arxiver?
Com un director d’orquestra, has de tocar moltes tecles a l’hora i vetllar perquè els diferents actors facin la seva feina i no se surtin de la partitura. . Són 30 municipis i moltes institucions i organismes.  

Quines línies de treball prioritzes com a director?
Ingressar fons que puguin estar en perill de desaparició o que no estiguin prou ben atesos. I promoure la classificació i la descripció d’aquests fons però també la seva digitalització i publicació en línia. Sobretot hem d’anar ampliant els continguts en línia per afavorir la consulta. Cada vegada més la gent fa les recerques a les hores que pot, que acostuma a ser a la nit, quan l’arxiu ja és tancat. 

Just ara heu començat a digitalitzar la premsa històrica local i comarcal... 
Sí. És una de les documentacions que més es consulta per la quantitat d’informació que dóna. El problema és que els arxivers conservem un material que s’ha fabricat perquè només duri un dia, com els diaris. El seu paper es descompon amb molta facilitat i l’única solució és reproduir-ho amb la finalitat de no treballar més sobre aquella documentació i evitar que es pugui trencar durant la consulta. Posant-ho a Internet les capacitats d’ús són més superiors. 

Quin ha estat el paper de la premsa a nivell mataroní i maresmenc?
El Maresme sempre ha tingut un gran fervent periodístic, hem tingut moltes capçaleres de bons diaris i grans periodistes d’abast local, comarcal i també nacional. Segurament El Maresme ha donat més capçaleres que moltes comarques totes elles sumades. Això té a veure segurament amb la quantitat de població i també amb la capacitat de moure idees. El fet de ser una comarca amb un gran fervent d’idees generava una gran capacitat a l’hora d’organitzar-se per tirar endavant rotatius.  

Quin creus que és el futur de l’arxivística?
Passa per sortir dels arxius. Nosaltres moltes vegades col·laborem amb TV3, amb documentals o amb exposicions que es fan a nivell de país. És a dir, la nostra documentació surt de l’arxiu per a exposicions o llibres que s’editen. Però es tracta de promoure encara més això, sigui mitjançant exposicions, amb documentals, amb Facebook i Twitter, etc. Qualsevol mitjà serà bo per fer conèixer el patrimoni documental.