Mataró, un dels municipis de l'Estat on morir surt més car

A Mataró, morir-se surt molt clar. De fet, a Catalunya tan sols la ciutat de Lleida presenta preus d'enterrament més cars que la capital del Maresme. I al conjunt de l'Estat espanyol només la superen cinc municipis. Segons un informe realitzat per Unespa (Asociación Empresarial del Seguro) amb dades dels anys 2017 i 2018, a Mataró es paga un 45,9% més que la mitjana del conjunt d'Espanya pels serveis funeraris.

L'estudi s'ha realitzat demanant a les entitats asseguradores que formen part d'Unespa que especifiquessin el tipus de sepeli que fan atendre i informació precisa sobre el lloc de residència de l'assegurat, de cara a identificar diferències de cost entre provínicies i municipis. En total s'han analitzat 216.404 enterraments, cosa que suposa una representativitat de la mostra de l'entorn d'un 80%, segons els autors de l'estudi.  

Les dades mostren que Mataró és el segon municipi de Catalunya on l'enterrament és més car, amb un diferencial del 46% respecte al conjunt del país, i del 34% en comparació amb la mitjana de les ciutats de més de 50.000 habitants. Només Lleida la supera, amb uns preus el 48% per sobre que els de la mitjana espanyola. La ciutat més cara de l'Estat pel que fa als enterraments és Rivas-Vaciamadrid, a la Comuntitat de Madrid, regió que acumula els cinc primers llocs de la llista. L'estudi posa de manifest grans diferències entre províncies respecte al preu del sepeli. A la de Girona, per exemple, és d'un 29% superior a la mitjana estatal, mentre que a la de Zamora se situa un 40% per sota. 

L'any 2017 ICV-EUiA de Mataró va demanar que s’estudiés la creació d’una funerària municipal per trencar el monopoli actual a la ciutat, en mans d'una empresa privada. L'objectiu era intentar abaratir el preu dels serveis funeraris, que actualment estan disparats. La iniciativa, però, no va prosperar. En una entrevista amb Capgros.com, el gerent de l'empresa Cabré i Junqueras de Mataró defensava que és molt díficil reduir els elevats costos dels serveis funeraris, i que una funerària pública no abaritiria preus.