Capgròs
“Ho hem de fer, no ens queda alternativa, la policia no dona a l’abast”. Així s’expressa Toni Solana, un dels promotors de les patrulles ciutadanes que s’estan organitzant a Mataró per, segons expliquen, fer front als problemes d’inseguretat que pateix la ciutat. Davant del repunt dels delictes a Mataró, vinculat en part al rebrot de les ocupacions, i de la manca d’efectius policials (la Generalitat destina més Mossos a Mataró de manera temporal però el consistori ho veu insuficient), un grup de veïns s’està coordinant per establir grups de vigilància per torns a cada un dels barris de la capital del Maresme. L’objectiu, afirmen, és patrullar els carrers per enganxar in fraganti lladres i autors d’altres delictes per poder avisar la policia o, si és necessari, retenir-los fins que arribin els agents. La iniciativa, que s'està organitzant a través del grup de Facebook Patrulla Vecinal Mataró, s'enfronta el rebuig de l'Ajuntament. "Ni nosaltres ni cap municipi pot donar suport a una iniciativa com aquesta", afirmen fonts municipals.
Solana defensa que es tracta d’un “moviment 100% pacífic” i que tenen molt clar que hi ha “línies vermelles molt fines que no podem sobrepassar”. La seguretat ciutadana és competència de l’Estat i els ciutadans a títol individual o col·lectiu no tenen la potestat d’encarregar-se’n. Tot i així, els promotors de les patrulles recorden que la Ley de Enjuiciamiento Criminal (LECRIM) permet als ciutadans retenir una persona que estigui intentant cometre un delicte. De fet a Mataró en els darrers dies s’han viscut dos casos d’aquest tipus, amb vianants evitant la fugida de dos presumptes lladres. “Les patrulles són legals, qualsevol persona en pot retenir una altra en flagrant delicte fins que arribi la policia”, relata Sólana.
Ajuntament i Policia Local, en contra
L'Ajuntament i la Policia Local de Mataró s'han mostrat disconformes amb aquesta iniciativa. Solana explica va reunir-se dijous passat amb el Sub Inspector de la Policia Local de Mataró, i que aquest li va traslladar que el cos no comparteix la creació de patrulles ciutadanes. Perefeixen, segons Solana, que els veïns duguin a terme altres iniciatives com ara denunciar a les xarxes socials, cridar quan se sigui testimoni d’un delicte per alertar la gent de l’entorn, i avisar la policia el més ràpid possible.
Des de l'Ajuntament de Mataró també han deixat clar que no donen cap suport a la iniciativa. Fonts municipals assenyalen que "no podem estar d'acord de cap manera amb que hi hagi una organització de patrulles ciutadanes". Constaten que és una iniciativa plena de riscos i que la seguretat ciutadana no és competència dels veïns. L'alcalde, David Bote, va manifestar dimecres passat, després de la junta local de seguretat celebrada amb el conseller d'Interior Miquel Buch, que entén les reivindicacions ciutadanes en matèria de segurat i que està "al costat" dels mataronins en aquest àmbit. Però això no implica que des del consistori es doni suport a iniciatives com les patrulles veïnals.
Un veí retenint un presumpte lladre, dimarts passat
“Entenem la postura de l'Ajuntament i de la Policia Local, però nosaltres seguirem endavant”, respon Solana. L’objectiu és organitzar patrulles a cada un dels barris de la ciutat, en tres torns (matí, tarda i nit) els set dies de la setmana, amb un cap per cada zona i coordinadors a nivell de tot el municipi. “Volem garantir que la gent pugui passejar tranquil·lament, que els avis i àvies vagin a fer la compra amb seguretat, que tothom torni a casa sense la por que els hagin entrat al pis”, apunta Solana. El pla que proposen requereix de molts efectius. “Però som molta gent disposada, això segur”, afegeix. Solana constata que demanaran “un certificat d’antecedents penals” a totes les persones que vulguin adherir-se a les patrulles, i que també rebutjaran totes aquelles que mostrin conductes violentes. “Enregistrarem en vídeo totes les nostres accions, també per evitar denúncies falses”, constata.
Altres casos de patrulles ciutadanes
El fenomen de les patrulles ciutadanes s’ha reproduït a diverses zones de l’Estat. L’estiu passat, per exemple, va ser especialment notori a Barcelona, on hi havia diversos grups organitzats contra els carteristes del metro. Al Maresme s’han viscut casos com els de la urbanització de Can Massuet del Far a Dosrius, on els residents es van organitzar contra l’onada de robatoris que patien. En el cas de Mataró hi ha hagut diverses temptatives d’organitzar-ne en el passat, però mai han arribat a bon port.
Comentaris (1)