Mataró empadrona 44 persones sense domicili fix i més de 300 ocupes des de principis de 2017

L'Ajuntament de Mataró ha empadronat, des de febrer de 2017, 44 persones sense domicili fix i 329 persones que no van poder acreditar la propietat de l'habitatge on vivien ni que hi estiguessin de lloguer. Són les dades del padró que recull un informe jurídic que va demanar l'Ajuntament de Mataró després que CiU, ERC, Volem, CUP i ICV-EUiA presentessin una proposta per flexibilitzar la normativa i eliminar algunes restriccions, com el fet que l'empadronament no caduqués mai –les persones estrangeres sense permís de residència l'han de renovar cada dos anys– o que amb menys d'un mes es pogués acreditar la residència d'una persona en un habitatge –la normativa fixa un termini de fins a tres mesos.

A les 44 persones sense domicili fix empadronades se'ls ha adjudicat com a adreça la de la seu del servei de Benestar Social de Mataró

A les 44 persones sense domicili fix empadronades se'ls ha adjudicat com a adreça la de la seu del servei de Benestar Social de Mataró "a instància dels professionals del servei". A més, actualment hi ha 178 sol·licituds d'empadronament més, encara pendents de la valoració dels serveis socials. Les dades del padró també revelen que, en el cas dels ocupes, en aquest mateix període s'ha rebutjat l'empadronament de 207 persones, 24 més van iniciar els tràmits però hi van acabar renunciant voluntàriament i hi ha 98 persones amb el seu cas en plena tramitació i encara pendent de resoldre. 

En relació a aquestes dues tipologies d'empadronament, la proposta d'alguns dels grups de l'oposició passava per demanar que no fos obligatori el títol de propietat o el contracte de lloguer per poder-se empadronar, una situació que ja es dona actualment, com ha passat en els més de 300 casos existents. Quan una persona no disposa d'aquesta documentació, explica l'informe del secretari municipal, i tampoc de cap factura de subministraments al seu nom, els tècnics municipals poden comprovar presencialment si la persona viu realment a l'habitatge per validar la seva inscripció al padró.

També es demanava que no s'utilitzés el padró per combatre situacions com les sobreocupacions o que no sigui la Policia Local qui faci les gestions relatives a l'empadronament. També aquests dos casos, el 'modus operandi' habitual de l'Ajuntament preveu que sigui així. On sí hi veu inconvenient l'informe del secretari és en el punt on es demana que el reconeixement de residencia en faci en un termini curt i mai superior a un mes, ja que la normativa fixa que en qualsevol cas aquest termini màxim haurà de ser de tres mesos. Tampoc s'accepta que la caducitat de l'empadronament sigui la mateixa per a tothom, ja que els estrangers sense permís de residència de llarga durada han de renovar el padró cada dos anys.