Capgròs
De la ciutat del tèxtil a la dels serveis i la construcció
Els darrers 40 anys, l’economia mataronina s’ha girat com un dels mitjons que s’elaboraven a l’antiga ciutat del monocultiu tèxtil, una motxilla que el municipi encara carrega
L’economia productiva de Mataró i el Maresme deu haver estat el paràmetre que ha variat més al llarg de les darreres quatre dècades. Enguany que Capgròs evalua les mutacions dels darrers 40 anys. Certament el 1984 el tèxtil mataroní ja no és el que era, però la ciutat i la seva gent seguien amb un abonament al monocultiu industrial del que es va llevar mig abruptament quan van caure els aranzels una dècada després. El mal que va fer aquella liberalització i la competència de mercats externs encara és patent en aspectes socioeconòmics vigents com és la taxa d’atur endèmicament superior a la resta.
De quedar-se sense el principal mannà econòmic que alimentava famílies, Mataró va passar a una mena de diversificació i recerca diferent. Es va haver de preguntar què volia ser de gran. Va entregar bona part de la ciutat industrial i de la que quedava per edificar a la promoció urbanística, amb el Port i el Passeig Marítim es va començar a creure que podia jugar a ser algú en això del turisme i de la mà del desenvolupament comercial i Mataró Parc va esdevenir una ciutat de comerç i, cada cop, més terciària.
La comarca va desenvolupar pols industrials i sectors de grans superfícies especialitzades com la de Cabrera. Després va venir tota la resta i en la base, encara avui, una sòlida consciència comercial i industrial com a ADN encara vigent.
Aquest reportatge, com tots els actes del 40è aniversari de Capgròs, són possible gràcies al patrocini del grup VIMA de residències, ETL Global Maresme, Finques Pous i centres mèdics GEMA.
Desindustrialització i crisi tèxtil
Durant dècades, Mataró va ser un dels principals centres de la indústria tèxtil a Catalunya. No obstant això, a partir dels anys 80 i 90, amb la caiguda dels aranzls,
aquesta indústria va començar a declinar. No ha desaparegut, s’ha especialitzat i manté noms i apostes amb enginy i valor afegit. Però el buit deixat encara es nota social i econòmicament, més enllà del seu Museu. Un monocoltiu perdut.
Diversificació del teixit empresarial
Amb la crisi del sector tèxtil, Mataró i el Maresme han anat diversificant el seu teixit productiu. Hi ha hagut un creixement d’altres sectors com l’alimentació,la tecnologia, els serveis i la construcció. Empreses tecnològiques i de serveis han anat guanyant pes a mesura que la indústria tradicional declinava. A nivell laboral no s’ha arribat a una substitució, motiu pel qual moltes apostes de noves economies són, encara ara, bons propòsits i prou.
Creixement del sector terciari
Amb la pèrdua d’indústria, el sector terciari ha guanyat protagonisme. El comerç, la restauració i el turisme han crescut considerablement. Mataró Parc, inaugurat el 2000, ha esdevingut un centre comercial de referència per a la comarca i ha dinamitzat el comerç local. A més, la proximitat amb Barcelona ha afavorit el creixement del sector serveis.
Augment de l’activitat turística
El Maresme ha esdevingut una destinació turística important, especialment gràcies a les seves platges, el clima mediterrani i la seva proximitat a Barcelona. Poblacions com Calella, Pineda de Mar i Sant Pol de Mar han apostat pel turisme, que ha esdevingut un motor econòmic clau, especialment a l’estiu. Mataró, en una segona onada d’aposta turística, també ha posat ous en aquesta cistella.
Urbanització i expansió residencial
Amb la millora de les comunicacions com la C-32, el Maresme ha viscut un creixement urbanístic notable, especialment com a zona residencial per a persones que treballen a Barcelona. Mataró i altres municipis s’han anat expandint, convertint-se en ciutats dormitori per a treballadors que es desplacen diàriament a la capital catalana. Això ha impulsat el sector de la construcció, és a dir la totxana.
Transformació agrícola
Tot i que l’agricultura ha perdut pes en comparació amb altres sectors, continua sent rellevant en algunes zones del Maresme. El sector agrícola ha patit canvis importants, amb una reducció de la superfície conreada i una especialització en cultius amb més valor afegit, com les flors i les plantes ornamentals, que han guanyat pes gràcies a la demanda internacional.