Capgròs
La societat actual està cada vegada més conscienciada sobre la importància de reciclar fraccions com el paper, el vidre o els envasos. Els contenidors diferenciats i les campanyes de sensibilització han consolidat aquests hàbits com una part essencial de la gestió dels residus. Però aquest mateix reconeixement no es trasllada al tèxtil. Tot i ser una de les fraccions amb major creixement i impacte ambiental, el tèxtil sovint és percebut més com un recurs social —donat o reutilitzat amb finalitats caritatives— que no pas com un residu que cal gestionar adequadament. Aquesta manca de consciència ciutadana fa que la major part dels residus tèxtils, sobretot aquells que estan tan desgastats que es consideren inservibles, acabin a la fracció resta, on es perden les possibilitats de reciclatge o reutilització.
Cal un canvi per visibilitzar el tèxtil com una fracció clau
Des de Maresme Circular, ens gestor de la planta de tractament de residus del Maresme, expliquen que cal una transformació profunda per visibilitzar el tèxtil com una fracció clau, de cara a deixar de llençar, per sistema, al contenidor gris tota la roba vella que considerem que ja no es pot aprofitar. L’organisme avisa, però, que hi ha molt de camí per recórrer en aquest àmbit, ja que encara que es millori en la recollida separada, els processos de reciclatge i reutilització del residu tèxtil també estan molt lluny del que seria desitjable. Es tracta d’un àmbit, per tant, ple d’oportunitats, però amb una xifra molt important de reptes per resoldre.
Només l’1% dels residus tèxtils es reciclen adequadament a escala global, amb un gran impacte ambiental
Un sector en expansió amb un impacte ambiental creixent
El sector tèxtil ha experimentat un creixement sense precedents en les darreres dècades. Entre el 2000 i el 2020, la producció mundial de peces tèxtils s’ha duplicat, passant de 50 milions a 109 milions de tones anuals. Aquest augment es deu principalment al model de fast fashion, amb una producció constant d’articles a preus baixos i un consum accelerat que genera grans quantitats de residus.
Aquest creixement ha comportat impactes ambientals alarmants:
- El sector tèxtil és responsable del 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.
- Genera el 20% de la contaminació d’aigua a nivell mundial.
- Només l’1% dels residus tèxtils es reciclen adequadament a escala global.
La producció mundial de peces tèxtils s’ha duplicat en els darrers vint anys degut al fast fashion
Situació a Catalunya i la resta d’Europa
Generem 19,9 kg de residus tèxtils per habitant l’any
A nivell català, el tèxtil representa entre el 4% i el 5% dels residus municipals, incloent-hi roba, calçat, tèxtils per a la llar (com cortines i moquetes) i altres articles similars. Això equival a 19,9 kg de residus tèxtils per habitant l’any 2023, lleugerament menys que els 21,6 kg/hab/any del 2019, un descens petit que probablement està vinculat a l’increment de la reutilització i les noves formes de consum a través de plataformes de segona mà tipus Vinted o Wallapop.
Tot i això, només es recullen selectivament el 13,3% d’aquests residus, un valor que ha millorat respecte a l’11,2% del 2019, però que continua sent insuficient. Això equival a aproximadament 2,63 kg per habitant anualment (unes 20.000 tones). Comparativament, és la fracció de residus amb pitjors índexs de recollida selectiva, fins i tot per darrere de les piles, els aparells electrònics i els medicaments.
A Catalunya només el 20% del tèxtil que es reutlitza té la qualitat suficient per vendre's a botigues de segona mà
Factors que marquen la gestió del tèxtil com a residu
- Concepció social i emocional del tèxtil: Històricament, el tèxtil s’ha associat a accions socials i caritatives, més que a la seva gestió com a residu. Això fa que gran part d’aquest material –quan el ciutadà considera que no es pot donar o reaprofitar i per tant el considera inservible– acabi a la fracció resta, dificultant el reciclatge o la reutilització. Per altra banda, també hi ha un factor emocional: com que el ciutadà hi genera un vincle, quan una peça de roba ja no ens va bé, o està vella però podria ser reutilitzada preferim llençar-la al rebuig en comptes de donar-la per a que algú altra pugui donar-li una segona vida.
- Diversitat de sistemes de recollida: Actualment, la recollida selectiva de tèxtils es duu a terme majoritàriament a través d’entitats socials amb contenidors de colors diversos (per exemple, verd d’Humana, vermell de Roba Amiga). Això genera confusió i manca d’unificació.
- Nova normativa: La Llei espanyola 7/2022 obliga a recollir el tèxtil de manera separada i a destinar-ne almenys un 50% a empreses d’inserció social. També exigeix que els ajuntaments licitin aquesta gestió, un canvi que suposarà un cost addicional per als municipis, ja que fins ara la recollida era gratuïta per mitjà de convenis.
Bona part dels residus tèxtils que generem s'exporta a països en vies de desenvolupament, amb un destí incert
El repte del reciclatge i la reutilització
Actualment, del tèxtil recollit a Catalunya:
- El 62,5% es reutilitza, però només el 20% és de qualitat suficient per vendre’s a botigues.
- La resta s’exporta a països en vies de desenvolupament, sobretot a l’Àsia i a Àfrica, sovint despreocupant-nos del seu destí final.
- D’aquest material exportat, només el 4% es recicla.
- El 31,6% es ven sense classificació, un model poc sostenible que pot acabar en abocadors o com a combustible als països destinataris.
Si s’aconsegueix augmentar la recollida separada de la fracció, també cal tenir present que la qualitat del residus tèxtil disminuirà, ja que s’hi inclouran més peces en mal estat que actualment. Això fa imprescindible millorar els processos de reciclatge existents, tant de fibres naturals (com el cotó i la llana) com sintètiques (com el polièster). Aquestes últimes presenten més dificultats a l’hora de gestionar-se mecànicament.
Les noves normatives europees promouen l’ecodisseny i prohibeixen la destrucció d’estocs no venuts per fer el tèxtil més sostenible
Estratègies locals i europees
Al 2030 totes les peces tèxtils han de ser duradores, reparables i reciclables
Europa ha aprovat regulacions com l’Estratègia de tèxtils sostenibles i circulars (2022), que fixa que el 2030 totes les peces tèxtils han de ser duradores, reparables i reciclables. També prohibeix la destrucció d’estocs no venuts i promou l’ecodisseny per reduir l’impacte ambiental. A Catalunya, iniciatives com el Pacte de Moda Circular treballen per integrar tota la cadena de valor del tèxtil, des de la producció fins a la gestió del residu. Al Maresme, municipis com Mataró destaquen amb projectes pilot i plans ambiciosos d’increment de contenidors per situar-se en l’objectiu de recollir 5-6 kg per habitant anualment.
Maresme Circular explora processos d’higienització del tèxtil provinent de la fracció resta per reduir-ne la incineració i maximitzar-ne la reutilització
El futur del tèxtil com a residu
Les claus per avançar cap a una gestió més sostenible són:
- Incrementar la recollida selectiva i sortir del 13,3% actual.
- Millorar la qualitat del reciclatge, especialment de fibres sintètiques.
- Reduir l’exportació i augmentar les solucions locals.
- Sensibilitzar la ciutadania per a que faci un consum conscient i responsable i perquè consideri el tèxtil com una fracció més del reciclatge, no només un recurs social.
Maresme Circular està treballant també en un projecte per aprofitar el tèxtil que els arriba a la seva planta de tractament de residus a través de la fracció resta, ja que entre el 8% i el 10% d’aquesta fracció és tèxtil. En aquest sentit, ha demanat suport econòmic europeu per experimentar amb processos d’higienització que podrien obrir noves vies per reduir la incineració i maximitzar-ne l’aprofitament.
Comentaris (2)