Menys pisos en lloguer i més cars: la crua realitat del mercat immobiliari maresmenc

Un gruix important de maresmencs que en els darrers anys s’hagi hagut d’enfrontar al procés de trobar un bon pis de lloguer hauran viscut aquest procés com un tràngol. El motiu: preus elevats i a l’abast de pocs ciutadans, i sobretot una alarmant manca d’oferta, que provoca una gran competència per aconseguir aquelles llars que són veritables oportunitats. Les dades dels darrers cinc anys indiquen que aquestes percepcions són totalment certes, i els propietaris ho addueixen, entre d’altres motius, a la manca de seguretat jurídica i d’incentius públics a l’hora de posar els pisos al mercat del lloguer.

L’Informe sobre lloguer d’habitatge a Mataró i el Maresme de l’any 2022, elaborat per la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme, ofereix un anàlisi en profunditat de l’evolució del mercat de lloguer al territori. L’estudi estableix que en els darrers cinc anys els preus del lloguer a la comarca han crescut en un 20,61% (respecte al 15,5% que ho ha fet l’IPC). Si a l’any 2017 el preu mitjà de lloguer d’un habitatge al Maresme era de 669 euros, en tancar el 2022 la xifra s’ha enfilat fins als 807 euros mensuals. Un fet que, certament, no és pas exclusiu de la comarca, ja que els preus han augmentat tant o més al conjunt del territori. De fet, al Maresme se situa per sota del preu mitjà català, de 815 euros en tancar l’any 2022, i de la província de Barcelona, de 892 euros (marcat en bona part pels lloguers a la capital catalana, molt per sobre de la resta de poblacions del país). “Mal de molts, conhort de bèsties” diu el refrany; que la realitat de la comarca sigui la mateixa que la del conjunt del país no alleuja el problema dels maresmencs a l’hora de trobar pis.

“Cal compensar econòmicament els propietaris que vulguin impulsar lloguer social”

Molts menys contractes de lloguer

Hi ha diverses claus que expliquen aquest augment de preus. A ningú se li escapa que la pressió del mercat immobiliari barceloní, amb preus del tot desorbitats, està “expulsant” molts residents de la capital catalana, a la recerca d’habitatges a municipis de l’entorn metropolità. Aquestes ciutats i pobles han experimentat en els darrers anys, de retruc d’aquest fenomen, un augment de preus fruit del creixement de la demanda que ha arribat pel desembarcament dels barcelonins. Però aquesta no és pas l’única explicació; el principal problema és el descens en l’oferta de lloguer. Si comparem les dades dels darrers cinc anys que ofereix l’informe de la Cambra de la Propietat, veiem que l’any 2018 al Maresme es van signar 9.845 contractes de lloguer, mentre que a l’any 2022 van ser tan sols 8.322. Si fa cinc anys el lloguer representava, al conjunt de la comarca, el 65% de les operacions immobiliàries, en tancar l’any passat tan sols era el 59%. La compra-venda, tot i seguir sent minoritària, guanya pes inexorablement. A Mataró el lloguer havia arribat a copar el 72% del mercat (2017) i ara (2022) tan sols representa el 64% del total.

Les principals dades

• El preu mitjà de lloguer ha pujat un 20,62% en els darrers cinc anys (respecte al 15,5% de l’IPC)
• Els maresmencs paguen de mitjana 807 euros mensuals
• L’any 2022 es van signar 1.500 contractes de lloguer menys que el 2018
• El lloguer copa el 59% del mercat de l’habitatge al Maresme i un 64% a Mataró

Inseguretat jurídica

“Molts petits propietaris que tenien un pis en lloguer han decidit, en els darrers temps, posar-lo a la venda”, explica Joan Antoni Pous, gerent de la Cambra de la Propietat. Per quin motiu? “Perquè els números no els surten”, resol Pous, perquè “ser propietari avui en dia és una càrrega”. Des de la cambra assenyalen que aquests petits propietaris, que suposen la gran majoria dels seus socis, pateixen inseguretat jurídica a causa, d’una banda, del fenomen ocupa (que afecta especialment els pisos en lloguer, víctimes massa sovint d’ocupacions quan queden buits entre la finalització d’un contracte i l’inici del següent), però també davant les incerteses a les que afirmen que els aboca la futura Llei de l’Habitatge (a punt d’aprovar-se al Congrés dels Diputats i que establirà topes de preus a determinats propietaris i pujades inferiors a l’IPC en els contractes, entre d’altres mesures). Des de la Cambra també lamenten la “manca d’incentius públics” per als citats propietaris de cara a facilitar-los posar els seus pisos al mercat de lloguer a preus assequibles i que, alhora, els pugui quedar alguna petita renda.

“No es pot traslladar tota la responsabilitat dels preus i de l’oferta als petits propietaris”

La responsabilitat sobre els preus

Pous lamenta que s’atribueixi a aquest perfil de petits propietaris la culpa del fenomen  dels preus de lloguer massa alts i la manca d’oferta. “L’accessibilitat a l’habitatge és un problema social de primer ordre que arrosseguem des de fa molts anys i nosaltres en som plenament conscients, i per fi sembla l’administració n'hagi pres consciència i no s'hi hagi destinat prou recursos els darrers anys, legislant i fiscalitzant com si s'atribuís la responsabilitat als propietaris”. L’anunci de noves promocions públiques d’habitatge per part de la Generalitat a ciutats com Mataró, on fa més d’una dècada que no es fan pisos públics, significa un canvi de tendència, però des de la Cambra reclamen altres moviments.  “Si es vol promoure que els propietaris privats impulsin el lloguer social, cal que l’administració els compensi econòmicament per tal que permeti mantenir els immobles en un bon estat de conservació i al final en quedi algun rèdit”, afirma el gerent de l’organisme, que assegura que es tracta “d’un model que ja s’està aplicant a altres països i que s’hauria de traslladar al nostre”.

“Molta gent que tenia un pis llogat ara l’està posant a la venda”

Menys promocions i la polèmica del 30%

Des de la Cambra també assenyalen que s’estan impulsant poques promocions d’habitatge noves a ciutats com Mataró, i que la gran majoria de les quals estan destinades a la venda. Una situació que consideren que anirà a pitjor arran de la implementació de la mesura de l’Ajuntament de Mataró de destinar el 30% de les noves promocions de pisos a habitatge social. La Cambra, a l’igual que organismes com l’Associació de Promotors i Constructors i el Col·legi de l’Arquitectura tècnica, són molt crítics amb aquesta proposta ja que constaten que pot provocar la fuga de promocions d'habitatges a poblacions de l'entorn on no s'aplica aquesta restricció.

Limitar els preus del lloguer?

Una altra de les polèmiques actuals en matèria de polítiques d’habitatge gravita a l’entorn de la necessitat, o no, d’establir límits als preus del lloguer. Seria una mesura adequada per contenir els preus, o bé contraproduent? Des de la Cambra de la Propietat Urbana ho tenen clar. “Les xifres evidencien que posar límits als preus de lloguer, no tant sols ha demostrat que ha significat una davallada en l’oferta de pisos, sinó que ha perjudicat a les butxaques menys solvents” destaca el seu gerent, que considera que “si pel mateix pis hi opten més d’una família, s’acabarà formalitzant amb qui pugui acreditar més solvència”.