Capgròs
La millor ocupació en 13 anys, 2 crisis després
Mataró baixa dels 8.000 aturats, marca dades similars a les prèvies a l’esclat de la crisi econòmica del 2008 i dibuixa la part més fefaent de la incipient recuperació econòmica
Els factors d'unes dades històriques
Mataró està en franca recuperació econòmica, productiva i laboral. No és una percepció, són les dades oficials. Són evidències fefaents. Les darreres actualitzacions de l’atur a nivell estatal i de tot Catalunya han estat bones, però també la vàlvula mataronina està funcionant. En una ciutat que endèmicament presenta dades i percentatges pitjors que la mitjana, que quan arreu l’atur tendeix a la baixa també s’arrodoneixi en sentit favorable a l’ocupació és una molt bona notícia. I quan es va a l’històric per comparar és quan veus que les xifres d’ocupació al tancar novembre del 2021 són les millors de Mataró des d’abans de la crisi del 2008. 13 anys, que es diu aviat. I havent passat dues grans crisis: la financera-immobiliària i la derivada de la Covid-19.
Al descens de l’atur cal afegir que el 95% dels treballadors en ERTO s’han reincorporat als seus llocs de feina
Novembre de 2021 ha finalitzat per sota dels 8.000 desocupats registrats, en concret han estat 7.943. Són 191 desocupats menys que els que hi havia el mes anterior (-2,3% en termes relatius). Cal remuntar-se a juliol de 2019 per trobar una xifra de desocupats que estigui per sota dels 8.000, però cal anar fins al mes d’agost de 2008 per trobar una xifra més baixa que la del passat mes de novembre. La davallada de l’atur del mes de novembre a Mataró es relativament habitual. Amb dades disponibles dels darrers 18 anys, en 12 dels 18 mesos de novembre s’ha registrat un descens mensual de l’atur registrat, i el descens mensual registrat al novembre de 2021 ha estat la davallada més important en un mes de novembre, amb la sèrie històrica disponible.
L’actualització de dades de l’atur és “històrica” pel regidor d’empresa de l’Ajuntament de Mataró Sergi Morales que assegura que “la valoració és molt positiva, assolir una ocupació similar a la de l’agost del 2008, prèvia a la crisi financera i constructora, quan som conscients que encara no hem sortit de la major pandèmia en un segle és molt important i demostra que la ciutat està viva i que empreses i treballadors estan donant exemple pel fet que el ritme de recuperació sigui tan alt”.
La recuperació dels ERTO
Hi ha més dades que reforcen la recuperació econòmica. L’escut laboral i social que van suposar els ERTO, amb fins a 13.000 mataronins acollint-s’hi, s’han anat recuperant. “Cal tenir-ho present. En els moments més durs teníem fins a 23.000 persones sense treballar, 13.000 en ERTO i 10.000 en atur. Ara ens consta que 12.400 ja s’han reincorporat i queden 600 persones en ERTO. A això cal sumar les 2.000 persones que han deixat l’atur. És així que veiem el bon moment del mercat de treball”, explica Morales.
El regidor augura que desembre i gener també seran bons mesos per la campanya de Nadal i situa a partir del febrer “el moment d’estar expectants a com evoluciona”. En aquest sentit, també creua els dits perquè la situació de la pandèmia, amb la nova onada, no torni a pertorbar la recuperació economia: “Una gran afectació com la que hem vist no es repetirà, però ja hi ha prou incerteses i cal seguir el dia a dia tant del virus com de l’economia productiva, a més d’incentivar la vacunació perquè també ens protegeix econòmicament”, explica. Un altre factor que pot empènyer l’ocupació són els ajuts de la Generalitat.
El Maresme, igual
A nivell comarcal, la situació s’assimila a la mataronina. Cal remuntar-se a novembre de 2007 per trobar una xifra de persones aturades inferior a la registrada a tancament del mes passat. Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha 23.398 persones en situació de desocupació. Són un 1,66% inferior a les del mes anterior i un 21,86% menys que durant el mateix període de 2020. La reducció de l’atur ha estat generalitzada a tots els sectors econòmics, a excepció de la construcció que registra un lleuger increment del 0,62%. També s’estén a tots els grups d’edat menys al col·lectiu d’entre 45 i 54 anys. És justament aquest grup d’edat conjuntament amb el d’entre 55 i 64 anys el que suma més desocupació.
Hostaleria, comerç i indústria manufacturera lideren la recuperació
Mataró manté encara un diferencial permanent per sobre la mitjana però confia en la diversificació econòmica per revertir aquest mal endèmic
Es crea ocupació, però en quins àmbits, quines són les economies que a la capital del Maresme estan prement l’acceleració econòmica? Tot i que la segmentació per sectors de les dades d’ocupació, mensualment, no contemplen la divisió municipal un bon barem és analitzar quins són els àmbits que han sol·licitat més ajudes públiques a la contractació. D’entre tots, destaquen tres sectors amb pes propi a Mataró: l’hostaleria, el comerç i la indústria manufacturera.
Del primer i del segon, en certa manera, es pot dir que la recuperació és esperable. L’hostaleria i el comerç surten de temps molt difícils, de restriccions i limitacions que les han tenallat i la recuperació de la salut econòmica passava per recuperar les seves xifres d’ocupació. Som en un moment de repunt del consum i bons auguris de temporada i perspectiva. Normal que en conseqüència es musculi laboralment És en la indústria manufacturera on les dades oficials relaten una novetat respecte els esquemes més habituals de l’ocupació els darrers anys. “Veiem com està creixent la indústria tèxtil amb valor afegit, i com indústries relacionades amb les energies renovables o en l’àmbit serveis van guanyant múscul i persones ocupades de manera que es van reforçant els sectors de l’estratègia de recuperació de ciutat”, explica Morales.
“Veiem créixer la indústria tèxtil amb valor afegit, i com indústires relacionades amb les energies renovables o en l’àmbit de serveis guanyen múscul”
En aquest sentit, doncs, es van desplegant noves economies que, lloc de treball a lloc de treball, van canviant la fesonomia econòmica de la ciutat. “Aquests nous sectors han d’aprofitar els fons europeus per rellançar-se”, explica Morales, que creu que “el model que poc a poc serà d’èxit és el de no jugar a una sola indústria. Mataró ha de treballar els sectors tecnològic, l’economia blava, la rehabilitació urbana sostenible, les Cinc Sènies com a rebost, l’economia circular o les cures… i entre totes les apostes hem de ser optimistes pel futur”.
El maleït diferencial
Optimistes per a què? Doncs per deixar de cotitzar com una de les ciutats grans on l’atur sempre és més alt. El mal endèmic de la desocupació mataronina ve i beu de la crisi del tèxtil i es concreta encara amb un 3% de diferencial per sobre de la mitjana catalana. “Encara estem per sobre però si reeixeixen les apostes poc a poc anirem llimant aquesta diferència”, assegura Morales.
“De la incertesa vam passar al creixement: per això podem contractar”
La mataronina Bobo ha incorporat 18 professionals nous el darrer any, del total de 50 que ocupa en el que serà el seu millor any de facturació
/ Les grans estadístiques, les xifres que pugen i baixen, tot l’àmbit més macro sovint és fred i poc personal. Si a Mataró s’està contractant és perquè hi passen coses, perquè hi ha empreses i treballadors que tenen feina. Exemples n’hi ha molts però precisament en l’àmbit tèxtil ens fixem en el cas de Bobo, una marca especialitzada en roba infantil que ha experimentat un creixement important, tant en l’explotació econòmica com a nivell laboral al Maresme. El 2021 que estan a punt d’acabar hauran contractat 18 persones. 18 d’una plantilla de 50. Mirem d’entendre el cas particular per extreure perspectiva més global.
Roser Ametller és la directora econòmica de Bobo i explica com “hem pogut contractar perquè de la incertesa en temps de pandèmia vam passar a un creixement. Quan esclata la Covid queda tot tancat, se suspenen fires, la venda es ralentitza i teníem una sèrie de contractacions previstes que frenem, a l’expectativa. És després que amb dues temporades de roba previstes vam passar a un salt molt important i molt bo a nivell de vendes. El setembre del 2020 activem la contractació i des del novembre, en un any, hem precisat aquestes 18 persones”.
“Nosaltres no vam tancar per la Covid. Vam seguir treballant i fins i tot ens vam conjuntar encara més com a equip. Vam aplicar la política d’estar molt a prop del client i al tenir una situació estable ens vam poder adaptar, treballar bé amb proveïdors, garantir producció i mantenir un fil d’activitat permanent per tenir un bon servei. Després vam poder obrir l’aixeta, veient com clients i proveïdors recuperaven la confiança i per això estem com estem”, explica el CEO Pim Esperalba.
Amb la parada de la pandèmia van optar per la cautel·la i a posteriori van obrir l’aixeta
Bobo és un model d’èxit, d’empresa tèxtil que treballa amb proveïdors i professionals de proximitat. I tancaran el 2021 amb les seves millors xifres: una facturació consolidada de 13,8 milions l’exercici passat, i que en aquest hi ha com a objectiu assolir que augmenti fins als 19,5. Asseguren, però, que estan a l’expectativa de com l’increment de preus de matèries primeres i inflacions, juntament amb l’evolució del mercat internacional, acaben repercutint en l’empresa. “El context és important perquè la cadena de producció pot resistit una certa tensió però no que de cop se sumin problemes de transport, matèries primeres, preus de l’energia i proteccionismes”, alerten.
Problemes econòmics globals amb aplicació concreta en primera persona d’una empresa que el 2021 ha crescut en 18 persones la seva plantilla a la ciutat. Una mostra del bon moment de l’ocupació local.
“Aprendre un ofici no està de moda, però és més necessari que mai”
La presidenta de la FAGEM, Roser Moré, alerta que els joves no estan disposats a ser fusters, carnissers o pintors, malgrat que el mercat laboral ho reclama
/ Les empreses de Mataró i el Maresme estan contractant a uns nivells que no s’havien vist des de fa molts anys. L’atur ha caigut fins a xifres prèvies a la crisi del 2008, i malgrat tot, el panorama no dona per ser 100% optimista. Hi ha mancances que cal corregir, segons alerten des de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM). Una d’elles, molt important, és la manca de relleu generacional dels oficis “tradicionals”. Dit d’una altra manera, falten fusters, pastissers, agricultors, pintors i un llarg etcètera.
“La majoria de vacants en l’àmbit dels oficis tradicionals es cobreixen amb persones nouvingudes”
“Ho podem dir així: aprendre un ofici no està de moda, però és més necessari que mai”, constata la presidenta de la FAGEM, Roser Moré. La majoria de gremis agrupats en aquesta organització tenen problemes per trobar professionals qualificats en els seus àmbits. “Tenim una fusteria mataronina on estan desesperats perquè un treballador molt preparat que tenien els ha marxat i no saben com substituir-lo”, relata Moré. Un dels molts exemples en aquest àmbit (coma ara el d’una firma pastissera que ha contractat un expert en l’àmbit, deixant orfe l’empresa en la qual aquest treballava) que posa de manifest aquesta problemàtica.
“La reactivació actual no és prou potent com perquè les empreses recuperin les pèrdues inicials”
“A tot el Maresme no es fa cap formació professional en fusteria, només hi ha un mòdul a La Garriga però ni s’omple”, assegura la presidenta de la FAGEM. I això que, tal i com reconeixen des de la federació, els estudis de formació professional han millorat molt i guanyat prestigi respecte a fa unes dècades. Davant d’això, la realitat és que la majoria de vacants en l’àmbit dels oficis tradicionals es cobreixen amb persones nouvingudes, més disposades a aprendre aquests oficis i a dedicar-s’hi. “El Gremi de Constructors ofereix formació en el seu àmbit i gairebé no tenen joves autòctons”, constata Moré.
“També hi ha una manca de relleu generacional a les empreses familiars”
Pel que fa a la recuperació en el mercat laboral, Moré constata que no és exactament correlativa a una gran revifada empresarial: “Hi ha empreses que han aguantat bé el cop de la Covid, però altres que es troben en situació complicada, perquè la reactivació actual no és prou potent com per recuperar les pèrdues inicials”. El que sí han notat des de la FAGEM és que les companyies “estan àvides de programes de suport a la contractació”.
Manca de relleu a l’empresa familiar
/ El problema amb la manca de treballadors qualificats en oficis tradicionals no és l’únic al qual s’enfronta el teixit econòmic de la comarca. Des de la FAGEM alerten que també “hi ha una manca de relleu generacional a les empreses familiars”. Bona part de les companyies maresmenques són pimes familiars, i s’estan perdent perquè les noves generacions no estan disposades a agafar el timó. “Aquestes empreses s’estan desmantellant progressivament, i això suposa un problema”, assegura Moré.