Els motius de la fusió entre CaixaBank i Bankia

Caixabank i Bankia volen fusionar-se. Encara no s'ha arribat a un acord. Aquests són els únics dos fets que sabem del cert, de moment. Els interrogants que apareixen a partir d'aquí són gairebé infinits, amb alguns que ja comencen a desvelar-se, tot i no estar confirmats: quina marca prevaldrà en el superbanc que es formi?, qui seran els màxims directius de la nova entitat?, es guanyarà eficiència o només mida?, serà un banc més modern i digital?... Però aquest article se centra, sobretot, en les preguntes que comencen amb un per què a nivell econòmic.

Per què una fusió entre aquestes dues entitats? Per necessitats. El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ho té clar. Per una banda, Caixabank ha vist com la cotització de les seves accions ha baixat en pocs anys de cinc a dos euros per títol, aproximadament. L'efecte immediat de l'anunci de la possible fusió s'ha notat a l'Ibex35, amb pujades de les entitats financeres en general, encapçalades per les dues protagonistes del dia. Bankia rebotava un 26%, mentre que Caixabank ho feia un 12,5% al migdia.

De fet, Gasol es fa una altra pregunta: "Per què no s'ha suspès la cotització de les dues entitats després de presentar un fet rellevant a la CNMV?". El fet que les dues entitats segueixin cotitzant i el valor de les seves accions s'hagi disparat després de l'anunci, fa que "alguns s'estiguin enriquint i la participació que té l'Estat a Bankia augmenti de valor; això dona aire al Govern", assegura el degà del Col·legi d'Economistes.

Per la seva banda, el Govern espanyol té un problema amb Bankia: la titularitat de quasi un 62% del capital després del rescat que es va produir durant l'anterior crisi. Segons Gasol, "l'Estat vol diluir la seva participació". L'única fórmula que no convertiria l'Estat en principal accionista del banc resultant és la fusió amb Caixabank, i no amb qualsevol altra entitat. Això s'explica per la participació que té la Fundació La Caixa de Caixabank, d'un 40%. Després de la fusió, aquesta es mantindria com a major accionista de l'entitat nova, amb un 30%, mentre que l'Estat passaria a controlar només un 14% -aproximadament- i podria vendre la seva participació de manera més fàcil en un futur.

En la mateixa línia, el professor de Banca de la EAE Business School Luis Losantos considera que la fusió "no és real, sinó que ha estat impulsada pel Govern central". L'expert creu que aquesta pot ser la primera d'una nova onada de fusions, amb les adquisicions per part del BBVA i Santander de Liberbank i el Sabadell, respectivament, com a possibles següents passos. Com Gasol, també ho veu com una oportunitat per part de l'Estat de recuperar part dels diners que va costar el rescat de Bankia.  

L'Estat passaria de controlar el 62% de Bankia a un 14% de la nova entitat sorgida de la fusió

Per què ara? El moment en el qual arriba l'anunci d'una futura possible fusió no és qualsevol, ni pel que fa a la conjuntura global ni la del sector financer en concret. La covid-19 ha canviat el panorama i ha enviat l'economia mundial directa cap a una nova recessió. Tot fa preveure que la morositat augmentarà com a conseqüència de la crisi. A més, explica Gasol, el sector financer intenta mantenir els monopolis en dipòsits i crèdits -que en alguns països ja comença a perdre-. "No trigarem a arribar en una situació en què els bancs centrals de cada país emetin moneda virtual: tothom podrà tenir els seus estalvis en els bancs centrals", assegura el degà del Col·legi d'Economistes i execonomista de Caixabank quan encara era La Caixa. Els bancs, com molts altres sectors, necessiten transformar-se. I, en aquest sentit, tenen competència.

La concentració portada a l'extrem

La conseqüència més directa d'aquesta possible fusió és que el sistema financer estarà encara més concentrat. El procés de concentració va començar amb la desaparició de totes les caixes i l'aparició d'un panorama que s'aguanta amb cinc grans bancs -Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i Sabadell, en aquest ordre- que tenen gairebé el 60% de la quota de mercat. Això, si parlem del sistema financer espanyol. "Té sentit parlar de països quan l'objectiu és que la Unió Europea sigui un únic sistema financer?", es pregunta Gasol.  

"Els catalans estàvem orgullosos de tenir tantes caixes, entre elles, la més gran, La Caixa", recorda l'economista. Però la seva identitat va començar a desfer-se amb l'arribada de Caixabank. La segona etapa que desdibuixava els trets històrics del -ja a partir de llavors- banc, va ser el canvi de seu social. En paraules de Gasol, "els catalans ja vam perdre el banc català per excel·lència quan la seu es va traslladar a València". Era l'any 2017, just després del referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre i en el context de la desbandada d'empreses cap a altres territoris de l'Estat espanyol. Bankia també té la seu social a la capital del País Valencià, fet que fa suposar que la nova entitat hi quedarà. De fet, la Generalitat Valenciana ja s'imagina tenir a les seves terres el nou gegant financer: creu que seria "lògic" conservar-ne la seu social.

A falta de conéixer si es confirma i consolida l'operació, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) considera molt positiva la possible fusió entre ambdues entitats. "Aquesta fusió està en línia amb el que el context econòmic requereix i amb les recomanacions que el BCE està traslladant a tot el sector bancari de la Unió Europea", han explicat des de la CEV.  “Per a les empresàries i empresaris de la Comunitat Valenciana, el fet que la primera entitat bancària d'Espanya tinga la seua seu en el nostre territori seria una fita històrica”, ha assegurat el president, Salvador Navarro. A més, la CEV vol transmetre tot el seu suport als presidents de totes dues entitats, associades a la Confederació, amb els quals manté "una estreta relació", ha explicat.

"Els catalans ja vam perdre el banc català per excel·lència quan la seu social de Caixabank es va traslladar a València", segons Anton Gasol

El que ja comparteixen les entitats és el seu origen, que es troba en els dos casos en les caixes. Però segurament aquesta coincidència és de les coses que menys pes ha tingut en la decisió, assegura Gasol. L'estratègia de tancar oficines i prescindir de part de la plantilla que hi treballava també és comuna, tot i que compartida amb la majoria de bancs. Segons Gasol, "cal veure si els ERO continuaran" en un futur banc que, sumant els empleats de les dues potes, en tindrà uns 51.000 treballadors (gairebé 35.600 de Caixabank i 16.000 de Bankia). A l'equació s'hi han d'afegir unes 6.600 sucursals: 4.400 de l'entitat d'origen català i més de 2.200 de la nacionalitzada. Des de la UGT ja han alertat que el procés de concentració dels últims anys del sistema bancari ha portat a destruir uns 100.000 llocs de feina i a reduir les sucursals en més d'un 40%.

Les preocupacions també sorgeixen en la garantia de la competència. L'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) veu la fusió amb "preocupació". L'entitat resultant, segons ha expressat l'associació a través d'un comunicat, seria "massa gran per caure, fet que sempre representa un risc per al consumidor". Està d'acord amb aquesta premissa Podemos. Nacho Álvarez, el secretari d'Estat de Drets Socials i secretari d'Economia del partit, creu que la negociació entre Caixabank i Bankia "no és una bona notícia". La formació rebutja una "reprivatització" de l'entitat presidida per Ignacio Goirigolzarri i, de fet, creu que Bankia seria un bon embrió per a una futura banca pública.    

La sorpresa en el món financer ha estat molt relativa, davant d'una fusió que tot fa pensar que fa temps que s'està gestant i sobre la qual, contràriament al que han comunicat Caixabank i Bankia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, es preveu un acord imminent.