Punt final per a una peixateria històrica de Mataró

Cada cop queden menys peixateries de tota la vida. Deu ser cosa del pas del temps i de com evoluciona tot, en aquest món. El fet és, però, que quan divendres van abaixar la persiana per darrer cop els Illas Masachs van posar punt i final a una singladura impressionant: 56 anys de peixateria al Portal de Valldeix de Mataró. Una de les peixateries més conegudes i amb una clientela més fidel diu adéu, traspassa el local i es jubilen. Aquesta és una història d’èxit i, alhora, l’anunci d’un descans més que merescut.

Illas Masachs ha estat més que una peixateria, gairebé una institució a Mataró. Ara hi treballaven en Ramon i l’Adriana -els amos- i l’Anna, que hi ha fet tota la vida de dependenta. Tots tres es jubilen i de fet el negoci queda traspassat a en Suli. A la cantonada del Portal de Valldeix amb el Carrer de la Coma s’hi seguirà venent peix però ja no serà la família que ho ha fet durant més de mig segle. Fa 56 anys que van fer-se amb aquest local, que antigament era una espardenyeria i que hi van obrir el negoci. 

Mai cap rètol n’ha dit el nom, ni falta que feia. Al principi hi havia un ‘pescadería y huevería’ explícit. Com en tots els negocis de tota la vida, diferents generacions de mataronins hi han confiat la compra del peix durant tots aquests anys. Les darreres setmanes, en molts casos, la compra ha anat acompanyada d’agraïments, felicitacions per la jubilació i fins i tot petits obsequis. Els Illas Masachs han estat molt estimats. I amb raó. 

En Ramon Illas explica que “ja ens tocava de plegar, aquesta ús una feina molt esclava i ens ho hem guanyat”. La seva jornada laboral, de més de 12 hores al dia, començava a les quatre de la matinada a Mercabarna. “El peix m’apassiona però estar-hi tan lligat no. Per això ens volem jubilar i hem buscat un traspàs, que ha sortit bé”, explica.

Cinc generacions de pescadors

Els Illas Masachs són ja cinc generacions de pescadors i peixaters, una de les nissagues més antigues del sector a casa nostra. De fet el fill, en Pau, manté a Arenys una de les branques especialitzades amb l’empresa Ara especialitzada en fumets i carpaccios de gamba. En Ramon recorda com abans d’establir-se a la ‘seva’ cantonada la família tenia parada a la peixateria, a la Plaça de la Peixateria de Mataró. Quan van obrir la botiga i fins als 75 anys va ser la seva mare, ‘la Carmen dels ous’, l’ànima de la botiga. El darrer any van morir tant la Carmen com en Quico, el germà d’en Ramon. “Ara el veterà sóc jo i el que toca és jubilar-se”, explica enriolat. 

La rutina diària d'en Ramon, com a peixater, començava a primera hora, a Mercabarna. A les set ja era a la botiga, posant bé la parada: “poso les paneres, el gel, el peix, i els preus, que cada dia canvien”, explica amb detall. A la tarda és el moment de reposar el gènere amb peis d’Arenys de Mar, que ha d’anar a buscar a la subhasta. “Abans havíem de fer dos viatges i tot”, comenta, recordant com ha canviat la logística amb el pas del temps, per raons de preu i hàbits. A la tarda, a la peixateria, sols hi havia les cubetes de peix d’Arenys. Reconeix que la part que més li agrada és la de la subhasta o anar a Mercabarna. “És una cosa que enganxa, el fer els tractes, conèixer gent... sabem calcular”, diu, referint-se a la manera com es negocia i es treballa en aquest sector. Lamenta una cosa, això sí: “cada cop hi ha menys peixaters d’aquí i costa trobar relleu o persones per aprendre: no hi ha escoles ni contractes d’aprenentatge, del peix, i crec que farien falta” 

La subhasta a Arenys, on es proveeix de peix, també ha evolucionat. “Ara és tot electrònic, però recordo abans, a crits, amb baralles i discussions. Era una subhasta més romàntica”, diu amb una certa nostàlgia. Tot i els canvis, encara gaudeix d’aquest ambient. I, com no pot faltar en la seva rutina, l’esmorzar era un moment sagrat.

I ara què?
 

En Ramon deixarà de llevar-se aviat però no se n’anirà del tot del món del peix perquè pensa seguir ajudant al seu fill, en Pau, que porta les regnes de la branca del negoci que s’especialitza en preparats de gran qualitat. “Aquesta és una feina més agraïda i menys esclava, que pot anar a més”. Ells van ser els primers de fer fumet industrial congelat de gran qualitat. “De seguida ens ho van venir a compar i és un producte molt preuat”, expliquen. Una altra especialitat que fan al seu magatzem d’Arenys de Mar i que és per llepar-se’n els dits és el carpaccio de gambes. “Vam prendre la idea d’en Santi Santamaria, amb qui coincidíem a comprar i vam veure que es quedava gambes petites. Vam començar a fer-ne, ho vam moure i mira, ara fem 1.000 carpaccios a la setmana”, diu en Ramon amb satisfacció.

Una satisfacció que també han sentit els Illas Masachs a l’anar-se acomiadant de la clientela. “Acabem contents perquè notes que la gent t’estima i podem plegat amb la tranquil·litat d’haver treballat molt i bé”, diu. Li preguntem per un consell per en Suli o un secret per haver estat una peixateria de tant èxit i la seva resposta pot semblar senzilla però alhora prou eloqüent: “Crec que la nostra clientela ha apreciat que no haguem canviat ni els haguem ensarronat al vendre’ls el peix. Nosaltres mai hem donat gat per llebre i sempre hem treballat tal i com ho vam aprendre”, conclou. Aquest és, en essència, la descripció del què i el com és un negoci familiar.