El risc de pobresa té génere, i a Barcelona és femení

El 40% de les dones que viu a Barcelona estaria en risc de pobresa si només depengués dels seus ingressos. Això és el que apunta l'informe 'El gènere en xifres. Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona', publicat per l'Ajuntament. Amb dades del 2020 i 2021, l'estudi indica que l'autonomia del risc de pobresa -calculada amb ingressos individuals i no per llar- es dispara fins al 40,5% en el cas de les dones, mentre en els homes se situa en el 29,4%. Amb el mateix càlcul en supòsit d'autonomia, el 27,7% de les dones estaria en pobresa severa. En canvi, en el cas dels homes és un 17%. Amb dades del 2021, l'informe també indica que el 37,3% de les noies ha patit assetjament sexual algun cop.

L'informe és el segon publicat pel consistori sobre la situació de les dones a la ciutat. L'anterior es va fer fa cinc anys i s'elabora a partir d'un recull de dades quantitatives a través d'altres estudis i enquestes fetes per fonts oficials i organismes, així com el mateix Ajuntament de Barcelona.

L'estudi constata la feminització de la pobresa a la ciutat, amb un índex de pobresa salarial més elevat entre les dones (13,8%) que entre els homes (11,4%). La bretxa salarial a la ciutat se situa en el 17,1% i hi ha una major parcialitat i temporalitat entre les dones. Concretament, un 26,4% de les dones treballa a temps parcial, mentre en els homes la xifra és de 12,9%. El 10,3% de les dones té un contracte temporal, en canvi, la xifra se situa en el 7,7% en els homes. A més, els càrrecs de direcció i gerència estan en un 59,4% ocupats per homes a la capital catalana.

En les pensions, les dones també reben menys ingressos. Destaca especialment la de jubilació, en la qual la diferència és de gairebé 600 euros entre homes i dones.

En habitatge, hi ha més homes que dones vivint en propietat, el 59,4% i 53,5% respectivament. En canvi, hi ha més dones (43,1%) que homes (37,7%) vivint de lloguer. L'any 2021 també hi havia més dones que homes que declaraven no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o van endarrerir algun pagament.

Assetjament sexual i inseguretat

L'informe constata que les denúncies per violència masclista creixen any rere any a Barcelona, amb 3.285 el 2022. Aquest mateix any es van atendre 659 agressions sexuals a la ciutat, una xifra que va suposar un augment del 41% respecte a l'any anterior. El 90% de les víctimes van ser dones i totes les agressions van ser perpetrades per homes.

Pel que fa a les agressions sexuals, l'estudi apunta, amb dades del 2021 de l'enquesta FRESC, que un 37,7% de les noies de secundària enquestades asseguraven haver patit assetjament sexual alguna vegada, mentre només ho van declarar un 5,9% dels nois. La xifra s'eleva fins al 51,8% en el cas de les noies de batxillerat i cicle de formació professional de grau mitjà.

L'estudi també indica que les dones tenen més sensació d'inseguretat a l'espai públic. Segons les dades, els homes pateixen més fets delictius a la via pública, però les dones en pateixen més als transports i als establiments. Els homes són víctimes de més delictes contra la seguretat personal no sexual vinculats a la força física, mentre en dones és més comú l'estrebada o l'intent d'estrebada.

Treball domèstic i composició de les llars

Segons l'informe, el 59% de les dones destina més de dues hores al dia a treball domèstic i cures, una xifra que en els homes se situa en el 35%. Així, les dones se senten més afectades per l'anomenada 'pobresa de temps'. També constata que la majoria de professionals de les cures són dones, moltes d'elles de nacionalitat estrangera i en situació administrativa irregular, amb una "proporció significativa que treballa en condicions d'informalitat". Les qui assisteixen de forma no professional persones amb dependència també són dones, majoritàriament familiars.

Sobre la composició de les llars a la ciutat, l'estudi remarca que el 32% són unipersonals. El 75,5% d'aquestes llars estan formades per dones. A la ciutat hi ha un 22% de les llars on viuen menors i el 13% d'aquestes són famílies monoparentals. De les monoparentals, el 82,5% estan encapçalades per una dona. D'altra banda, l'estudi constata que les que pateixen més soledat no desitjada són les dones grans i que la població de més de 65 anys que viu sola ha crescut de forma gradual els últims anys.

Pitjor percepció de la salut

A Barcelona, un 24% de les dones diuen tenir una salut regular o dolenta, una xifra que se situa en el 18,3% en el cas dels homes. Aquesta percepció negativa és més freqüent en el cas de persones amb condicions socioeconòmiques més desfavorables i s'intensifica amb l'edat, apunta l'estudi. Amb tot, un 13,5% de les noies joves diu tenir mala salut i la xifra es redueix al 6,7% en els nois joves.

Les dones també tenen més problemes de salut mental, un 31,3% i un 21,6% en el cas dels homes, una diferència que s'accentua en les classes socials més baixes. Segons l'estudi, un 23% de les dones consumeix psicofàrmacs, mentre que els homes ho fan en un 12,8%.

L'informe també constata una reducció de la fecunditat l'última dècada, amb una taxa de naixements de 29,7 per cada 1.000 dones i una taxa d'interrupció voluntària de l'embaràs del 33,6% entre les dones d'entre 15 i 49 anys.

Més dones en estudis superiors

En el cas de l'educació, l'informe assenyala que hi ha més presència de dones tant en nivells d'estudis inferiors com en superiors i que es comencen a apreciar patrons de gènere en el moment en què deixen de ser obligatoris. Així, els clicles formatius relacionats amb tasques mècaniques i tècniques estan més masculinitzats, mentre els de l'àmbit de les cures, el social o la imatge personal estan més feminitzats. En batxillerat, hi ha un 54,5% de dones i 45,5% d'homes, amb més presència de noies en humanitats i ciències socials i arts i més de nois en ciències i tecnologia.

L'informe també subratlla que les dones fan més ús dels equipaments culturals, com per exemple biblioteques o centres cívics. Si bé la direcció d'espais culturals de proximitat, com biblioteques o centres cívics, està feminitzada, les direccions d'espais considerats d'alta cultura i amb més prestigi, com teatres, museus o auditoris, estan masculinitzades.

Finalment, l'estudi indica que les dones donen més importància a la vida comunitària i la participació, amb més presència en entitats socials i processos participatius, i que també fan servir més el transport públic. Per contra, en pràctica esportiva, només un 3,5% de les dones estan federades, mentre la xifra s'eleva a un 15% en el cas dels homes. En la població en edat escolar, l'índex de pràctica esportiva és superior en el cas dels nois, un 80,9% respecte al 73,4% de les noies.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta