Capgròs
El salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya viurà un doble canvi aquest 2024. D’una banda, el govern espanyol ha aprovat un augment de 50 euros al mes, elevant-lo fins als 1.184 euros bruts en 14 pagues. D’altra banda, per primera vegada, l'SMI començarà a tributar per IRPF, una decisió que ha generat debat entre govern, sindicats i experts fiscals.
Qui es veurà afectat?
Segons el Ministeri de Treball, aquesta mesura afectarà especialment les dones, els menors de 35 anys i els treballadors de sectors amb sous baixos, com l’agricultura, el comerç i l’hostaleria. A més, l’augment del salari mínim podria impulsar una pujada de sous en altres sectors amb retribucions similars.
Tot i el suport del govern a l’increment de l’SMI, la patronal no subscriu aquest acord i considera que pot afectar la competitivitat empresarial. Per la seva banda, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, defensa que el salari mínim no és un problema per a l’economia espanyola, mentre que la desigualtat salarial sí que ho és.
L’impacte de l’IRPF en el salari mínim
Fins ara, els treballadors que cobraven el SMI estaven exempts de pagar IRPF. Amb l’actual pujada, gairebé 3 milions de persones percebran aquest sou mínim i es preveu una recaptació addicional de 2.000 milions d’euros per part de l’Estat.
Malgrat tot, el govern espanyol assegura que la majoria dels afectats continuaran sense tenir retencions d’IRPF, gràcies a una rebaixa fiscal aplicada a les rendes mitjanes i baixes. A més, el fet de percebre l’SMI no obliga a presentar la declaració de la renda, tret que hi hagi més d’un pagador o ingressos superiors als 15.876 euros anuals.
Quin impacte tindrà en la nòmina?
L’afectació pràctica per als treballadors es traduirà en una reducció de la pujada real. Segons càlculs del Registre d’Economistes i Assessors Fiscals (REAF), el pagament d’IRPF suposarà una retenció mitjana de 15 euros al mes. Això implica que, en comptes de percebre els 50 euros d’increment íntegrament, els treballadors notarien un augment net de només 35 euros mensuals.
Aquesta situació ha generat crítiques per part d’alguns assessors fiscals, que consideren que les rendes més baixes no haurien de tributar per IRPF, ja que la inflació i altres impostos ja neutralitzen les pujades salarials.
Les reaccions dels sindicats
Els sindicats han mostrat el seu desacord amb la decisió del govern de fer tributar el salari mínim. El secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, ha qualificat la mesura d’"injusta" i ha instat l’executiu a modificar les taules de l’IRPF perquè siguin més progressives.
Segons Álvarez, "no té cap sentit que, si els treballadors amb SMI no pagaven IRPF l’any passat, ara ho hagin de fer". A més, proposa que el govern es focalitzi en altres vies per augmentar la recaptació, com ara la regulació de les hores extraordinàries, que podrien aportar ingressos addicionals a Hisenda i la Seguretat Social.
Una mesura amb llums i ombres
L’augment del salari mínim representa una millora en les condicions laborals de milions de treballadors, però la seva tributació per IRPF genera dubtes sobre l’impacte real en les nòmines. Tot i que el govern assegura que la majoria no es veurà afectada per retencions, la mesura ha reobert el debat sobre la justícia fiscal i la necessitat de reformes que protegeixin les rendes més baixes.
Font: 3cat.cat/324
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris