Les start-ups catalanes de l'àmbit de la salut, un sector "molt potent"

Les start-ups catalanes de l'àmbit de la salut desperten l'interès dels inversors. Així ho constaten diverses veus del sector, que remarquen que l'ecosistema d'empreses emergents a Catalunya és "molt potent". Amb l'objectiu de posar en contacte emprenedors i inversors, últimament proliferen les trobades per fer 'networking'. "És molt interessant perquè ens arriben molts projectes amb un PowerPoint, que està molt bé, però és molt més important veure la persona", valora un inversor. Per la seva banda, algunes empreses aprofiten aquests espais per reivindicar-se. "Les dones de mitjana edat són un grup molt abandonat pels empresaris", defensa Talia Leibovitz, CEO de Kala, una app que acompanya en la menopausa.

En aquestes trobades hi participen start-ups que plantegen innovacions molt diferents. Pel que fa al perfil dels inversors, també n'hi ha diversos i alguns internacionals, motiu pel qual bona part de les sessions es fan en anglès.  

El Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) fa de plataforma d'algunes d'aquestes trobades i destaca que serveixin perquè empresaris "coneguin de primera mà" projectes que necessiten creixement. "Al sistema li falten dues coses: que aquestes start-ups creixin i que els productes puguin implementar-se en els sistemes públics de salut, sobretot en el nostre", valora el director del CIMTI i exconseller de Salut, Manel Balcells, després d’una sessió organitzada per Leitat i celebrada aquesta setmana a la Cambra de Comerç de Barcelona.  

"Tenim els inversos d'arreu mirant, volen invertir en productes sòlids, interessants i seriosos i els hi calen plataformes", agrega. De fet, les dades confirmen que les empreses emergents de salut capten finançament -l'informe anual de Biocat, la institució que impulsa l'ecosistema de ciències de la vida i la salut a Catalunya, va indicar que durant el 2023 les start-ups catalanes de salut van aconseguir 220 milions d'inversió, per exemple-.  

Balcells també remarca la importància de la col·laboració publicoprivada en aquest àmbit. "Els productes els produeixen les empreses i les idees, el coneixement i la innovació sorgeix moltes vegades en el sistema públic", reflexiona. "La coordinació i el treball conjunt i transparent entre un sistema i l'altre és necessari", justifica.  

Els inversors agraeixen poder conèixer qui hi ha darrere els projectes 

El conseller delegat de Riva y García, Ignacio García-Nieto, opina que aquest tipus de trobades són "molt interessants" perquè d'aquesta manera poden conèixer personalment qui hi ha darrere cada iniciativa. "Ens arriben molts projectes amb un PowerPoint, que està molt bé, però pots dir moltes més coses i és molt important veure la persona en concret, que t'expliqui i així entens la seva motivació i pots fer preguntes", apunta.  

El grup es dedica a la gestió de capital risc i confirma el potencial que troba en les empreses de salut. En aquesta línia, García-Nieto explica que tenen un fons en col·laboració amb el Col·legi de Metges de Barcelona que s'orienta específicament a aquest àmbit.    

García-Nieto admet que a vegades en les sessions veu projectes que se'ls hi fan "difícils d'entendre" la utilitat que poden tenir. "Alguns em semblen molt optimistes a l'hora d'aconseguir aprovacions i diners", diu. "Al final és la corba de l'experiència. Si has vist cinc projectes, et continuaràs equivocant, però tens les eines desenvolupades tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu per esbrinar on es pot invertir", afegeix.  

L'empresari també assenyala els beneficis que aporten les trobades entre els diferents actors. "Moltes vegades pots ajudar a aquests emprenedors si no estan ben enfocats", apunta. "A vegades un projecte et ve i no t'agrada, però els hi dius millores, les fan i després el projecte té molt de sentit. Això ens ha passat moltes vegades i fa molta il·lusió", assenyala.  

Les empreses es reivindiquen 

Per la seva banda, les start-ups també fan servir aquests espais per reivindicar-se. Aquest és el cas de l'aplicació Kala, que amb l'ús de la intel·ligència artificial acompanya les dones en la menopausa. "És un procés diferent en cada dona, i amb l'app es poden fer prediccions i poder buscar solucions per cada simptomatologia", detalla la directora executiva i fundadora de Kala, Talia Leibovitz.  

En el seu cas, admet que els costa "molt" trobar finançament. "Les dones, sobretot les de mitjana edat, a partir dels 50 anys, són un grup molt abandonat des del punt de vista de la inversió i els projectes empresarials", opina. "Crec que les dificultats que tenim tenen a veure amb el nostre tipus de projecte. Estem en certa manera creant un mercat que fins ara no existia", ressalta. L'aplicació, de fet, és la primera que hi ha en castellà orientada a l'acompanyament durant la menopausa i ja es pot fer servir en Android i iOS. 

Un altre projecte que també fa servir la intel·ligència artificial és Emily.ai, que prediu i ajusta a temps real els nivells d’oxigen personalitzats per a cada pacient. El director executiu i fundador d’aquesta start-up catalana assegura que aquestes trobades són “molt interessants” perquè els ofereixen la possibilitat de conèixer més d’un inversor alhora. Preguntat per si troben dificultats a l’hora de trobar finançament, admet que sí, però explica que han avançat “com han pogut” per trobar recursos, tant privats com públics. En el seu cas, ja tenen llum verda de l’Agència Espanyola del Medicament i preveuen sortir al mercat cap a finals del 2025. A més, recentment han tancat una ronda de finançament de 480.000 euros.