Capgròs
La pròxima legislatura europea serà la del retorn a les regles fiscals, la dels objectius de dèficit i deute públic que pretenen evitar que els estats arribin a una situació financera insostenible. Després de tres anys i mig de "barra lliure" per aplacar els efectes de la pandèmia sobre l'economia, les institucions han acordat nous límits i sancions per als incomplidors. Les formacions socialistes i conservadores defensen que les noves normes atorguen "més flexibilitat i autonomia" als estats, mentre que l'esquerra adverteix d'una tornada a les polítiques d'austeritat. Tot plegat, en un context en què l'objectiu de consens és avançar en autonomia estratègica i competitivitat davant els reptes que plantegen la Xina i els Estats Units.
Les noves regles suposen retornar als objectius fiscals previs a la crisi de la covid-19, que fixen un dèficit inferior al 3% i un deute per sota el 60% del PIB. La diferència respecte a les anteriors és que, aquesta vegada, els estats hauran de presentar plans a la Comissió Europea a quatre anys vista detallant com s'assoliran aquestes xifres, tenint en compte la situació de cada país. A més, Brussel·les ofereix la possibilitat d'ampliar aquest període a set anys si els estats es comprometen a aplicar reformes i inversions més prolongades.
Després que els 27 arribessin a un acord a finals de 2023 -amb les disparitats habituals entre els frugals liderats per Alemanya i un bloc liderat per França que demanava més flexibilitat-, el Parlament Europeu va donar llum verda a les normes el mes d'abril passat. A favor d'elles van votar-hi les formacions conservadores, liberals i els socialistes, mentre que els Verds i l'Esquerra van rebutjar-les (finalment van tirar endavant amb 359 vots a favor, 166 en contra i 61 abstencions).
Precisament la bancada socialdemòcrata -que era qui tenia la clau per decantar la balança- va considerar "una gran notícia" el consens i va rebutjar la idea que les regles suposessin un "austericidi". "Són regles necessàries per orientar les polítiques fiscals dels estats", va defensar llavors l'eurodiputat del PSOE, Jonás Fernández.
Malgrat que algunes formacions avisen que l'entrada en vigor dels objectius comportarà grans retallades -a l'Estat se li exigeix un ajust anual de 7.300 milions d'euros per reduir el dèficit, per exemple- i que no generen prou marge per continuar avançant en la transició verda, els experts coincideixen amb la lectura que fa la majoria de l'arc europarlamentari. "Les noves regles són millors i més equilibrades que les anteriors, perquè ofereixen als estats més temps per ajustar-se", defensa l'experta del think tank Bruegel, Rebecca Christie.
No obstant això, l'acadèmica també posa en dubte que els objectius de dèficit i deute s'acabin complint, precisament arran d'aquesta "flexibilitat". "Com que el període de compliment és molt ampli, els estats poden anar introduint canvis en els seus plans sense assolir el seu objectiu final", apunta.
Relació amb la Xina i els Estats
El retorn al compliment de regles fiscals serà una de les grans novetats de la legislatura, però els experts identifiquen la relació de la Unió Europea amb la Xina i els Estats Units -i la seva autonomia estratègica- com el principal repte de futur en matèria econòmica. "Europa haurà de desenvolupar més capacitats en tecnologies i indústria punteres com la intel·ligència artificial, la computació quàntica o la seguretat energètica", assenyala l'economia de Bruegel.
Per estar a l'altura, caldrà que la UE apliqui reformes en qüestions com les ajudes d'estat, i més davant grans paquets d'inversió multimilionària com els que han aprovat els Estats Units a través de l'anomenada Llei de Reducció de la Inflació (IRA, per les seves sigles en anglès). Així ho constata l'expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, a qui se li va encomanar l'elaboració d'un informe sobre el mercat únic i la competitivitat.
"Les altres regions ja no obeeixen les regles i estan dissenyant activament polítiques per millorar la seva posició competitiva; en el millor dels casos, aquestes polítiques estan pensades per redirigir inversions cap a les seves economies en perjudici de les nostres, mentre que en el pitjor dels supòsits, estan sent dissenyades per fer-nos permanentment dependent d'elles", va advertir en un discurs a Brussel·les aquest darrer mes d'abril.
Un exemple de política en aquesta direcció va ser la mesura que es va dur a terme a principis d'aquest 2024, quan la Comissió Europea va autoritzar Alemanya a impulsar un ajut d'estat que igualava una oferta dels Estats Units per atraure una fàbrica de bateries a la Unió. Llavors, la vicepresidenta de l'executiu, Margrethe Vestager, va justificar la decisió subratllant que la producció d'equipaments que contribueixen a la transició ecològica són "d'interès estratègic" i afegint que "una part de la producció dels sectors més crítics ha d'estar a Europa".
El paper dels fons de recuperació
Una de les grans apostes de la Unió per avançar en la transició verda i digital és el Fons de Recuperació i Resiliència, un sistema de préstecs i ajudes directes per valor d'uns 725.000 milions d'euros i que els mateixos estats membres posen en marxa a través dels seus plans de recuperació nacionals.
L'arribada dels fons -dividida en diferents trams- està condicionada al compliment de certs objectius i fites. A Espanya, per exemple, el desemborsament ha estat subjecte a aspectes com la reforma de les pensions, la reforma dels subsidis per desocupació o la reducció de la temporalitat al sector públic, entre molts altres.
Si bé els països han anat desbloquejant diferents trams a bon ritme, el pas de rebre el finançament continua sent un repte. En el cas espanyol, l'Estat tan sols ha rebut 38.420 milions d'euros dels 163.000 milions que té assignats, i el termini perquè expiri la vida del fons de recuperació s'esgota l'any 2026.
Per Rebecca Christie, la posada en marxa del Fons de Recuperació ha suposat "tot un èxit", perquè va implicar trencar el tabú del finançament conjunt. "És un gran pas, perquè envia un missatge molt seriós per acudir als mercats", subratlla.
No obstant això, també apunta que el compliment d'alguns objectius en els diferents estats membres s'entreveu "complicat", tant en la forma com en els 'tempos', impedint així que les quantitats arribin de forma parcial. En aquest sentit, alerta que el desemborsament final previst potser "no sigui tan gran com es pensava".
Mirada al futur
La pregunta que s'haurà de fer la Unió un cop expiri el Fons de Recuperació és "què passarà en el futur", indiquen des de Bruegel. Els experts apunten cap a nous projectes d'interès comú, tot i que els països tampoc volen cedir les seves competències en tots els camps. "No veig que els estats uneixin les seves capacitats per construir un exèrcit comú; per a línies ferroviàries, interconnexions o plantes de producció sí, però per a un exèrcit cadascú prefereix anar a la seva", vaticina Christie.
En paral·lel, caldrà avançar en la Unió de Mercats de Capital, una eina que ha de facilitar el flux de diners -tant d'inversió com d'estalvis- arreu de la UE per beneficiar a consumidors, empreses i inversors independentment de la seva localització. Institucions com el Banc Central Europeu (BCE) ja han subratllat la importància d'avançar en aquest camp per facilitar les inversions que han d'accelerar la transició verda i digital a la Unió i impulsar l'autonomia estratègica dels 27.
Precisament en referència a aquesta qüestió, la Comissió Europea i el Consell van encarregar un informe a l'exprimer ministre italià, Enrico Letta, un document que pretén ser una guia per a la consolidació del Mercat Únic de cara els pròxims anys. En un discurs recent, Letta va identificar la defensa, les telecomunicacions, l'energia i el sistema financer com els "quatre pilars" que cal posar al centre del mercat únic i va exigir més ambició. "Fins ara hem vist que la dimensió nacional ha prevalgut, però si posem en marxa aquest gran canvi, hi haurà més integració", va resumir.
Comentaris