Vius en una ciutat de 15 minuts? La regla d'or per millorar la qualitat de vida

Diuen que el temps és or, però, quant val realment cada minut que transcorre en les nostres ciutats? En un món cada vegada més poblat, les ciutats dels 15 minuts neixen per tornar-nos als humans aquest intangible tan perseguit, però també per millorar la nostra qualitat de vida i la del planeta. Com el seu nom indica, aquestes ciutats pretenen satisfer les necessitats dels seus habitants en menys d’un quart d’hora, sigui a peu o en bicicleta, fet que contribueix a la disminució d’emissions de CO₂ i a la descongestió del trànsit i el transport públic. Ara bé, quantes ciutats poden assegurar realment aquest estil de vida?

El Sony Computer Science Laboratories de Roma ha donat resposta a aquesta qüestió amb el desenvolupament del mapa mundial interactiu 15min-City, un mapa que per a l’anàlisi de cada ciutat ha tingut en compte la ubicació dels centres educatius, centres mèdics, supermercats, espais d’oci i serveis, entre d’altres. Segons les dades facilitades per DataCentric, el 75% de la població catalana viu en ciutats dels 15 minuts; dit d’una altra manera, tres de cada quatre catalans poden prescindir de vehicle propi i transport públic per satisfer les seves necessitats bàsiques. Però, quants de nosaltres fem servir el metro per anar a la feina? I el cotxe per anar al centre comercial? Estem aprofitant les ciutats dels 15 minuts?

Ni 15, ni 10: Girona és la ciutat dels cinc minuts

És una ciutat fins a 16 vegades menys poblada que la ciutat comtal, i els seus habitants són els que més es beneficien de l’accessibilitat als serveis bàsics en comparació a la resta de ciutats de tot Catalunya: Girona. El mapa interactiu 15min-City assegura que el “temps de proximitat” de la ciutat dels quatre rius és de nou minuts caminant i de cinc minuts en bicicleta.

Així i tot, absolutament tots els serveis mencionats anteriorment es troben a una distància màxima de cinc minuts caminant -una mica menys en bicicleta- dels seus habitants, a excepció dels centres educatius, accessibles en la major part dels casos a uns vuit minuts caminant. No podia ser d’una altra manera: Girona és una joia oculta entre les millors 25 ciutats del món segons la revista britànica Monocle, que, a l’hora de valorar les ciutats més intel·ligents del planeta, ha destacat de la localitat gironina la bona qualitat de vida, la capacitat d’atracció de nous negocis i la bona connexió per terra i aire.

Barcelona entra al club de les ciutats més "pròximes" de Catalunya

La capital catalana es troba davant d’un repte més complex que el cas gironí: té una superfície de 101,9 quilòmetres quadrats davant els 39,12 de Girona. Així i tot, el mapa de Sony considera que el “temps de proximitat” barceloní és exactament el mateix que el gironí: nou minuts en bicicleta i cinc a peu.
 
Molt bona part del mapa pinta Barcelona d’un color blau fosc, que com més fosc és, indica més accessibilitat a la ciutat. Malgrat que alguna zona al voltant de la ciutat comtal clareja -és a dir, és lleugerament menys accessible-, el mapa de Sony destaca la facilitat de trobar activitats culturals i serveis, tot i que els desplaçaments als centres educatius siguin lleugerament superiors en comparació a la resta de necessitats bàsiques. Tanmateix, totes aquestes requereixen menys de 10 minuts passejant o a sobre d’una bici.

Les ciutats es reconstrueixen

"En els últims cent anys, la humanitat ha creat ciutats pensades per anar amb cotxe; ara s'estan començant a adaptar per anar a peu", afirma Daniel Rhoads, investigador del grup CoSIN3 de la Universitat Oberta de Catalunya després de publicar l’estudi The inclusive 15-minute city: Walkability analysis with sidewalk networks, que ressalta les voreres com a element clau de les urbs, al qual “no sempre es dona la importància que requereix”.

Per donar lloc a més ciutats dels 15 minuts, l’investigador comenta que "reconstruir les ciutats no és fàcil": "Cal definir quins serveis entren en la categoria de bàsics i quines són les seves ubicacions òptimes per arribar al màxim nombre de persones". Una reflexió que moltes capitals comencen a fer ara, com el cas de Barcelona: "Amb la seva política de les superilles, Barcelona avança cap a aquest model. A causa de la seva dimensió raonable, el seu robust sistema de transport públic i la distribució de la població al llarg de tot l'entramat urbà, que alterna edificis residencials i negocis, ja es pot considerar una ciutat bastant caminable", diu Rhoads, qui compara la capital catalana amb les principals ciutats del país on resideix, els Estats Units: "Aquí les ciutats són molt més horitzontals, les distàncies són enormes i tot està pensat per al cotxe".