El futur del treball el dictarà la intel·ligència artificial, no la Covid-19

Grans empreses com Twitter i Facebook ja han establert el treball en remot de forma permanent per als seus empleats i clarament la Covid-19 ha accelerat aquest procés. L’adopció del teletreball és el present, ja està passant i és quelcom a què gradualment ens anirem acostumant. Del que vull parlar en aquest article és del vertader futur del treball, un al que no ens serà tan fàcil acostumar-nos, que vindrà dictat per l’entrada de la intel·ligència artificial en tots els àmbits i la realitat com la coneixem.

Cada vegada són més els experts que se sumen al pronòstic del visionari Elon Musk, que pensa que la intel·ligència artificial acabarà dominant-nos i no ens quedarà més remei que ser les seves mascotes i “deixar-nos estimar”. Precisament una de les activitats principals d'investigació a OpenAI -empresa fundada per Musk i Sam Altman el 2015 amb una inversió d’un bilió de dòlars de Microsoft- és desenvolupar algorismes que permetin que la intel·ligència artificial apreciï la humanitat. Queda per veure fins a quin punt els humans deixarem de tenir un paper rellevant al món, però és innegable que la IA canviarà molts aspectes de la nostra vida, especialment els llocs de treball.

L’entusiasme per tots els avenços que aquesta tecnologia està portant a molts sectors, s’esvaeix en comparació amb la quantitat de pèrdues de feina i l’increment de desigualtat que comportarà. La implementació d’algorismes autònoms esborrarà bilions de llocs de feina en tots els estrats de l’escala econòmica: analistes bursàtils, comptables, operadors en magatzems, inspectors de qualitat, jutges, conductors i metges, entre molts altres.

Fins i tot aquelles feines per a les quals ens sembla essencial el tracte humà es podran arribar a optimitzar extremament. Ja existeixen empreses que es dediquen a aplicar algorismes d’aprenentatge profund per agilitzar les negociacions i trobar un acord que beneficiï ambdues parts, com la startup PactumAI d’Estonia, fundada el setembre del 2019 i que ja està col·laborant amb empreses com Walmart.

Com a emprenedora, m’imagino el que podria ser recopilar tota la informació disponible a internet d’un fons d’inversió i els seus partners, per aleshores elaborar un pitch totalment enfocat als seus interessos mitjançant algorismes d'IA. Tot i que es perdria l’essència del fundraising com el coneixem, els emprenedors podrien dedicar molt més temps a desenvolupar el producte i els inversors rebrien informació molt més focalitzada.

Beneficis o inconvenients?

La civilització humana ha adoptat altres innovacions tecnològiques en el passat com la transició del treball agrícola a l'industrial, que va traslladar molta gent del camp a les fàbriques. No obstant això, la transició va durar dos segles i cap d’aquests canvis ha arribat mai tant de pressa com ho està fent la IA. Kai-Fu Lee, executiu d’Apple, Google, Microsoft i expert en intel·ligència artificial a la Xina, preveu que d'aquí 15 anys serà capaç de substituir més del 40% de llocs de treball als Estats Units.

Considera que la pèrdua de llocs de feina incrementarà juntament amb una riquesa astronòmica a les mans dels magnats. Si Uber ja és actualment una de les startups més valorades del món tot i que dona als seus conductors un 75% del cost de cada viatge, com augmentarà el seu valor un cop pugui substituir tots els seus conductors per vehicles autònoms?

Una transformació com aquesta en tan poc temps ens canviarà l’estil de vida i els gurús prenen dues posicions principals sobre si el resultat ens beneficiarà o no. Per una banda, Jack Ma, fundador i CEO d'Alibaba, defensa que l’entrada  d'aquesta intel·ligència per substituir els llocs de treball és quelcom molt positiu per a la humanitat. Creu que gràcies als avenços en la matèria podrem treballar només dos o tres dies a la setmana, trobant un major equilibri amb la nostra vida personal i que els humans serem sempre superiors a les màquines perquè sempre ens diferenciarà la vessant emocional.

Per altra banda, hi ha experts que defensen que la IA ens durà a una crisi humana sense precedent. Durant milers d’anys ens hem adaptat a un sistema de bescanvi en el qual oferim el nostre temps i coneixement a canvi d’una llar i menjar. Aquest model és part estructural de la nostra cultura, i fins i tot fa que definim la nostra autoestima en funció de la feina que fem. Els qui defensen aquesta visió més pessimista consideren que ser substituïts per algorismes d'IA posarà en risc la sensació de propòsit a la vida i vàlua personal en un període massa curt com per reinventar-nos a temps.

Probablement les dues visions aparentment contradictòries conflueixen en què estem entrant en un nou model socioeconòmic, on no podrem aplicar un reset, sinó que caldrà un complex i dur període transitori, que potencialment ens pot conduir a un món magnífic, però que sens dubte deixarà molta gent relegada.

Com ens prepararem pel canvi de paradigma?

En la meva opinió, ens estem equivocant en parlar del futur del món laboral com robots que eliminaran els llocs de feina i no hauríem de centrar-nos en quines posicions són més susceptibles a ser substituïdes o qui seran els més afectats. La intel·ligència artificial sacsejarà la realitat de tothom i els debats realment productius han de girar al voltant de com ens preparem pel canvi de paradigma.

La IA ens dona la possibilitat de fer l’experiència laboral molt més atractiva i equilibrada, i és la nostra responsabilitat aprofitar-la per a aquest motiu. No hem d’oblidar que el nostre futur serà creat per nosaltres mateixos, reflectirà les decisions que prenem i les mesures que adoptem. Però, realment està a les nostres mans? Malauradament estem molts passos enrere de poder tenir un paper rellevant en aquesta transformació; seran aquells que tenen mitjans per recopilar big data -conjunts de dades extremament grans que permeten reconèixer patrons especialment relacionats amb el comportament humà- els qui tindran influència en el futur de la IA.

Els Estats Units dominen el món digital allotjant els grans referents del sector, però tot i les seves immenses quotes de mercat, la Xina els està avançant en la revolució de la intel·ligència artificial. Els algorismes d'IA són tan bons com les dades amb les quals s’entrenen, i l’adquisició de gran quantitat de dades de qualitat és un dels processos més reptadors d’aquestes tecnologies. La Xina ha adoptat l’aproximació del real-world data, és a dir, l’obtenció d'informació dels ciutadans en tot moment, estiguin o no utilitzant plataformes online. No em refereixo només als algorismes de reconeixement d’imatge amb què el govern pot identificar cada ciutadà, sinó d’una estratègia general de les empreses xineses. No només volen desenvolupar la plataforma online sinó que disposen de tota la infraestructura necessària per al negoci, el que es coneix com "to go heavy”. L’objectiu és tenir-ho tot hermèticament controlat i posseir les dades de cada procés, coneixent al detall el comportament dels seus clients i facilitant el desenvolupament d’algorismes que personalitzin el seu servei.

Pràcticament cada empresa de Silicon Valley té la seva anàloga a la Xina i és interessant analitzar les diferents estratègies. Dues plataformes per recopilar recomanacions de restaurants, Yelp (EUA) i Dianping (la Xina), van ser fundades el 2004. Anys més tard, quan van començar a fer delivery, Yelp va seguir l’estratègia light oferint només una plataforma d'oferta-demanda, mentre que l’empresa xinesa va contractar una immensa flota de repartidors i va comprar restaurants. L’any 2017, Dianping tenia una valoració de 30 bilions de dòlars, el triple que Yelp i Grubhub (competidor també americà) junts. Hi ha molts exemples en què l’estratègia xinesa go heavy impacta en empreses referents a la resta del món.

L’anàleg d'Uber, Didi, va començar a comprar gasolineres i botigues de reparacions, i l'Airbnb xinès, Tujia, ofereix el servei complet de neteja, entrega de claus i subministrament. La riquesa de la Xina en real-world data sobre patrons de consum i hàbits personals dels usuaris els permet introduir la IA de forma molt més eficient, personalitzable i escalable. En definitiva, el futur de la intel·ligència artificial el crearem els humans i és imprescindible guanyar-nos un lloc per assentar les bases de la nova realitat laboral que viurem. Per això, al meu parer, és essencial que activem una economia de real-world on es permeti obtenir dades dels nostres comportaments, amb la certesa que s’utilitzaran èticament i amb responsabilitat. Només així podrem tenir un rol líder en el canvi.